Anna Lasaga
Un any després de les acampades del 15-M hi ha grups de gent que continuen treballant per intentar canviar el que creuen que és injust. Han transformat la indignació en acció.
Una d'elles és la Sònia. Fa un any va assistir a una reunió sobre "deudocràcia" i va decidir que aquest tema, el del deute, era prou important per dedicar-hi temps. Des de llavors, ella i una vintena de persones més treballen per fer una auditoria ciutadana, és a dir, saber en què s'han gastat els diners a Espanya i fins a quin punt és legítim que els que s'han gastat de més els haguem de pagar entre tots.
"Jo estic convençuda que el deute és il·legítim i crec que és fàcil que tothom entengui que el deute és il·legítim i som tots com a ciutadans que hem d'exigir el no pagament d'aquest deute. No ens hem de fer responsables dels diners que degui Bankia o que degui el Santander o qui sigui..."
Un altre grup sorgit arran del 15-M són els "iaioflautes", gent gran que es va sentir cridada a posar el seu gra de sorra davant un món que tampoc els agrada. Tot i que fan accions un cop al mes, tenen clar que el que canviarà les coses és un treball continu. Actuen, sobretot, des dels barris. En Felipe n'és un i assegura que molts "iaioflautes" ja havien participat en moviments socials quan eren joves i ara la situació els ha tornat a encendre.
"Està bé estar en aquest moviment, perquè coneixes molt bona gent, coneixes la millor gent del barri, gent que es preocupa dels altres, que té empatia, gent que es preocupa per la sanitat de tots, no només de la seva, de l'educació de tots."
Però no tothom que va participar activament en el 15-M hi ha continuat connectat. Molts es van cansar de la dinàmica de les assemblees, de la dificultat de centrar-se en aspectes concrets i que no hi hagués resultats. En Pol va participar a l'acampada de Mataró i va tenir aquesta sensació.
"Un hi perdia tant les energies en tot que era difícil de canviar, i llavors, en aquest perdre les energies, doncs un no trobava tampoc la recompensa que hi hagués un canvi factible, un canvi real, un canvi a curt termini."
Els que continuen actius també són crítics amb alguns aspectes d'organització o de representativitat però asseguren que el canvi no serà immediat però serà. La Sònia ho té clar.
"Per canviar les coses, un any és molt poc, però per a molta gent un any és molt, perquè la revolució no ha començat, i tothom està a l'espera que comenci la revolució, però és que la revolució pot ser una cosa molt lenta i que l'anem fent entre tots i que la fem bé."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada