Us explico una història... Doncs resulta que abans, fa quinze o vint anys, ens vam posar a estudiar, a formar-nos i a treballar com a becaris o directament de manera voluntària per aconseguir tenir una bona feina. Això els passava especialment als amics que van optar per la branca d'imatge i so.
En general buscaven una feina amb flexibilitat (aleshores volia dir un horari que podies adaptar o que et permetia currar d'altres coses, no que et puguessin fer fora) per poder participar en curts o pel·lícules de gent que arrencava i que no pagava, però que li posava ganes i il·lusió. Això era enriquidor, professionalment parlant, i després acabava servint, perquè la formació i l'experiència, sobretot, els obria les portes del món laboral.
I van acabar treballant-hi. I contents. Allò ja era una feina flexible, vaja, de contractes temporals i horaris intempestius. Però disfrutaven, se'ls hi veia.
Ara, com en d'altres camps, ja no hi ha feina. Però això no vol dir que abandonin. Tornem als inicis. Busques feines del que pots i busques col·laboracions per a seguir fent el que t'agrada.
Això és el que fa un grup d'amigues apassionades pel món audiovisual. Fan curts, participen a concursos, li posen imaginació, ganes i empenta. I, sobretot, no es rendeixen.
Aquest vídeo és d'una d'elles. És per al 2n concurs d'espots publicitaris Donem la cara per la sida. Si us agrada, voteu-lo aquí:
http://www.donemlacara.org/concurs/veureVideo/video_id/ANawrjxyhaU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada