Fa uns mesos que els "polítics" ens parlen del malbaratament ("despilfarro", en diuen) que hem fet com a societat amb els serveis públics. I diuen que ens hem d'apretar el cinturó, els catalans, sobretot amb la Sanitat.
Però això no és cert, de fet, en la sanitat espanyola s'hi inverteixen molts menys diners que a la resta d'Europa, en canvi, està reconeguda com una de les millors.
Des de la política i els mitjans se'ns bombardeja amb la idea que n'hem fet un mal ús. I la gent del carrer, massa sovint, entra en el seu joc: es generen debats sobre què es pot suprimir o qui n'abusa més.
I el fet és que hi ha diners, però es destinen a d'altres coses. No hem d'acontentar-nos amb què ens retallin poquet (i que no ens afecti massa a nosaltres), ens hem d'acontentar si, perquè paguem impostos, tenim serveis públics i de qualitat.
Encara més. Això és el capitalisme: creixement econòmic infinit en un món on els recursos que li donen beneficis són finits. Ara té una crisi: "Pobret". I el que fa el capitalisme és buscar nous mercats: especula retenint tonelades de menjar per augmentar la demanda i així augmentar-ne el preu (us sona a bombolla immobiliària?); o busca mercats nous... aquells que abans eren privats.
No us deixeu enganyar. A Cataluna, abans de la crisis, un 25% de la població tenia mútua. Qui ho diria! 1 de cada 4 persones que coneixem. L'índex més alt d'Espanya. I aquí tenim un cas curiós, també: els metges no han de tenir exclusivitat (poden treballar a la sanitat privada i a la pública). Per tant, el lloc més idoni per començar la privatització de la sanitat és Catalunya.
Si us llegiu això i us sembla coherent, us convido a què us documenteu sobre el deute espanyol. Descobrireu moltes més coses. L'especulació amb el deute és perversa. El joc que fan per fer-nos creure que és culpa nostra, també. Aprovar una reforma de la constitució que prioritza el pagament del deute enlloc dels seveis als ciutadans, també. Fer creure a la ciutadania que el que importa d'aquesta reforma és el "dèficit", encara ho és més.
No hem contret el deute i no l'hem de pagar.
Us animo a tafanejar qualsevol dels links que segueixen:
Article de la wikipedia sobre el deute odiós:
Deute mundial
Organitzador de la trobada a Madrid: hi ha molta info
Observatori del deute
Blog de Dani Albarracín/Albert Sales que tracten el tema
Articles/informes
Com es fa una auditoria del deute
Documentals
Debtocracy
Insidejob
Interferències (molt recent)
Entrevistes
Vídeos de la trobada "Vivendo en deudocracia"
Portugal, Islàndia i Irlanda
Miren Etxezarreta
Crisis y mujer
