La cimera del BCE a Barcelona té l’èxit assegurat. Si més no, hi haurà vora 8.000 policies
dimecres 2 de maig de 2012
Reforçant la repressió per protegir la banca
Aquest dijous 3 de maig el Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) celebra la seva reunió a Barcelona i es preveu que la situació de l’economia espanyola tingui un paper protagonista en els continguts de la reunió. El Consell de Govern del BCE està composat pels 17 governadors dels bancs centrals dels països de l’euro i els sis membres del Comitè Executiu. Normalment es reuneix cada dues setmanes a Frankfurt i dues vegades l’any la reunió se celebra en un país diferent de la zona euro.
Sota la direcció de la Delegació del Govern estatal i de la Conselleria d’Interior de la Generalitat, 4.000 mossos d’esquadra i 2.000 membres de la policia nacional i la guàrdia civil treballaran juntament els dies 2, 3 i 4 de maig per fer front a suposades mobilitzacions per part de col•lectius radicals que puguin arribar d’altres indrets d’Europa. Després dels conflictes ocorreguts durant la jornada de vaga del 29M a Barcelona, el massiu desplegament policial respondria a la necessitat, segons el ministre d’interior Jorge Fernández Díaz, que Barcelona, Catalunya i Espanya "transmetin una imatge de seguretat i convivència pacífica al món". És per això que l’Estat espanyol mantindrà suspès el Tracta Schengen, que permet la lliure circulació de persones en els països de la Unió Europea, des del dissabte 28 d’abril fins el divendres 4 de maig.
Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista considerem molt greus aquestes mesures, que responen a l’intent de criminalitzar qualsevol tipus de dissidència a les polítiques d’austeritat i pobresa imposades des dels diferents espais polítics i financers europeus. El desmesurat desplegament policial i l’antidemocràtic tancament de les fronteres no responen a cap tipus d’amenaça social, com Jorge Fernández Díaz i Felip Puig insisteixen en repetir sinó a una més que clara voluntat de silenciar les veus dels moviments socials, presentar-los a com perillosos i violents i, per descomptat, defensar els privilegis de la minoria financera que ens ha immers en aquesta crisi. El tractat Schengen es pot suspendre quan es considera que existeix “una amenaça seriosa a l’ordre públic o a la seguretat interior”. I de fet, sí existeix una amenaça contra l’ordre social, però aquesta no rau en la ciutadania sinó en el mateix BCE i la seva reunió a Barcelona. Les mesures adoptades per les administracions no actuen en cap cas contra aquest perill, ja que fer-ho implicaria, per començar, prendre control democràtic sobre el BCE.
Què és i què fa el BCE?
El Banc Central Europeu (BCE) és la institució supranacional que ha absorbit la sobirania dels bancs centrals europeus i ha imposat la política monetària als estats-membres seguint els criteris d’austeritat marcats des d’Europa. Si bé en teoria ha tingut la funció de promoure el creixement econòmic de l’Eurozona, les seves actuacions en realitat han estat condicionades pels interessos de les elits econòmiques i financeres d’Europa, i particularment d’Alemanya. Només cal veure el currículum dels seu president actual, Mario Draghi (ex-director de Goldman Sachs) o l’anterior Jean-Claude Trichet (habitual del Club Bilderberg).
En l’actual context de greu recessió, el BCE ha estat un canalitzador formidable de fons públics cap a les arques dels bancs. En la seva obsessió per evitar la inflació, i aixoplugat per les normatives europees, el BCE s’ha negat repetidament a prestar diners directament als estats. Tanmateix, només en el darrer mig any el BCE ha prestat prop d’un bilió d’euros (equivalent a tot el PIB espanyol) a la banca privada a només un 1% d’interès, mentre que aquesta, al seu torn, els ha prestat als estats a interessos que oscil•len entre el 6% i el 7%. Aquests préstecs, doncs, han suposat un pla de finançament encobert a la banca que en cap cas han tingut com a objectiu frenar l’asfixia de l’"economia real". D’altra banda, la imposició dels bancs privats com a intermediaris a l’hora d’aconseguir crèdit ha provocat l’augment progressiu del deute que estats com l’Estat espanyol tenen amb la banca europea i, particularment, la dels països amb més pes polític com Alemanya, França i Gran Bretanya.
Aquesta maniobra financera disfressada de legalitat no és més que producte de la fràgil situació de la banca alemanya. El valor de les seves accions ha davallat entre un 60% i un 95% en els darrers 5 anys com a resultat de l’especulació d’alt risc i el capitalisme de casino que va practicar durant els anys previs a l’esclat de la crisi. D’aquesta manera, els banquers alemanys i els dirigents europeus s’omplen la boca parlant del malbaratament present en les economies de la perifèria d’Europa però, gràcies al poder polític d’Alemanya, en cap cas reconeixen que la banca alemanya, no només és igual de responsable de la crisi que la resta, sinó que a més s’està beneficiant de la injecció de grans quantitats de diners per part del BCE per poder mantenir el seu cercle viciós de frau-beneficis-frau.
Quins interessos defensa el BCE?
En la seva defensa fèrria dels interessos de la banca europea, a més, el BCE de vegades ha optat per saltar-se la seva pròpia normativa i, front al risc d’un possible impagament del deute per part dels estats de la perifèria europea, ha comprat deute grec, portuguès i espanyol. I no ho ha fet de manera desinteressada sinó imposant com a requisit que aquests països prenguessin mesures d’austeritat que, com sabem, s’han traduït en (contra)reformes tan desastroses per al benestar de les poblacions com les profundes retallades en els seus serveis públics i els salaris dels seus treballadors i treballadores, les severes flexibilitzacions dels seus mercats laborals i, entre d’altres, les regressives reformes dels seus sistemes de pensions i la constitucionalització de l’austeritat. De nou, el benefici privat d’uns pocs ha prevalgut sobre els interessos de pobles sencers i les seves classes populars. A més, de manera similar al posat de responsabilitat i sobrietat de la banca alemanya, la coartada del malbaratament de les economies perifèriques és també una fal•làcia: el deute públic, la despesa social i el salari mínim de l’Estat espanyol són més baixos que els alemanys i el francesos mentre que la nostra taxa d’atur és la més alta d’Europa. Front a l’absència de cap tipus d’evidència objectiva d’excés de despesa pública, es desvetlla de forma cada cop més clara l’objectiu real darrere les imposicions europees a l’Estat espanyol: suprimir amb determinació els drets socials i laborals obtinguts després de dècades de lluites. Les polítiques del BCE, d’aquesta manera, no només beneficien una minoria privilegiada sinó que a més impossibiliten qualsevol tipus de sortida democràtica i social a la crisi i la perpetuen.
El deute que l’estat espanyol ha contret amb la banca, així, ni és assumible ni és legítim, ja que ni la ciutadania l’ha contret ni se n’ha beneficiat de cap manera. Aquest deute no només és resultat dels rescats encoberts a la banca sinó que a més és utilitzat políticament per retallar drets socials i privatitzar serveis públics. En tant que el BCE ha mantingut i promogut aquest bucle d’enriquiment privat i empobriment de la majoria de la població, constitueix una institució al servei d’interessos particulars i en cap cas al dels béns comuns i de la ciutadania.
No podem oblidar que la problemàtica real del deute espanyol prové de l’endeutament excessiu de la banca i les empreses espanyoles. Les elits econòmiques del país són les que es beneficien de les mesures d’austeritat actual mitjançant capitalitzacions i avals. Arreu d’Europa les mobilitzacions s’han multiplicat el darrer any per manifestar que aquestes decisions político-financeres no tenen el suport de la ciutadania. Barcelona n’ha estat una mostra més, però aquí especialment s’ha intentat amagar aquesta evidència amb mesures repressives desproporcionades que només busquen paralitzar-nos mitjançant la por. Desprestigiar els moviments socials criminalitzant-los, sembla un intent desesperat per mantenir el seu "desordre" econòmic i social. No són els ciutadans i ciutadanes les qui exerceixen la violència contra el sistema. És el sistema, dirigit per aquest monstre tricèfal format per el BCE, l’FMI i la UE, el que està exercint violència sobre la ciutadania.
Document elaborat per la Comissió d’Economia de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada