"La universitat que necessita un país fort", segons Rolf Tarrach
Article de David Virgili (@david_meldor)
El passat 28 de novembre, el rector de la Universitat de Luxemburg ha fet una conferència (1) a la sala d'actes de "La Caixa" davant de banquers (Isidre Fainé, diversos caps de La Caixa i amics convidats), polítics (Miquel Roca, Irene Rigau i afins), i rectors (UB, UPC, URV, UPF, com a mínim).
Rolf Tarrach (2), el rector de la Universitat de Luxemburg, també ha estat president del CSIC a Espanya, càrrec que va abandonar per discrepàncies amb el Ministeri de Ciència i Tecnologia. Coneix molt bé la situació de les universitats europees i ha estat el president del Comitè d'Experts Internacionals EU2015, que ha fet recomanacions molt concretes sobre les mesures que ha de prendre la universitat en el futur més immediat. A la xerrada ha fet un resum de l'informe (3) presentat al Ministeri d'Educació, que pel seu interès val la pena difondre. A continuació intentaré fer una exposició dels continguts de la xerrada.
Ha començat la xerrada "provocant" el públic assistent: "quants dels caps de les empreses de l'IBEX-35 tenen un doctorat?" Sembla que no, però és important. Si no hi ha sensibilitat per la ciència i valoració de l'esforç que suposa la investigació des de l'empresa, ja es comença amb mal peu. A partir d'aquí, ha situat la universitat espanyola en context: no està tan malament. Segons diversos indicadors (articles, resultats segons la inversió, etc.), ocuparia en mitjana el lloc 20-25è de països en el rànquing mundial. No obstant això, hi ha diversos aspectes en què proposa millorar.
Com a punt prioritari, cal internacionalitzar la universitat. Actualment, el nombre de catedràtics estrangers a Espanya és pràcticament nul, fet que no passa en altres universitats europees. Hi segueix havent molt nepotisme i mercat de favors a la universitat. No hi ha pràcticament intercanvi de coneixements a nivell europeu, i això és urgent canviar-ho. Com a punt que accepta que és controvertit està el "tema de la llengua". No entra gaire en aquest punt, però deixa clar que com a mínim en les carreres tècniques l'idioma de docència hauria de ser l'anglès.
Parla també de l'especialització de les universitats. Cal intentar ajustar la demanda i l'oferta, i "ser valent" a l'hora de tancar o fusionar universitats si és necessari, perquè les duplicitats actuals no són sostenibles. En aquest punt, comenta la iniciativa europea dels "campus d'excel·lència internacional" (4), en què la UE invertirà més esforços. L'elecció de les universitats que havien de formar-ne part a Alemanya i França ha estat segons les recomanacions d'un comitè d'experts. En canvi, a Espanya hi ha hagut "interferències polítiques" a l'hora d'escollir-los. No creu prudent parlar més d'aquest tema.
El sistema de professors funcionaris a la universitat ha de canviar (5). Explica la seva experiència a la Universitat de Luxemburg, en què ha intentat contractar els millors especialistes del món, oferint-los grups de recerca i negociant el sou. A Espanya no es pot renovar el professorat universitari, i s'impedeix a les universitats caçar talents. Cal poder contractar i acomiadar, i és imprescindible exigir implicació i resultats.
A continuació, parla de finançament. Difícilment hi haurà un increment del finançament, així que la universitat ha de fixar-se en dues fonts: la quota de matrícula dels alumnes, i la implicació de les empreses. Pel que fa a la matrícula, al món hi ha diversos models. En un extrem, les universitats que fan endeutar els alumnes i obliguen a tornar els diners del préstec un cop acaben els estudis (com a part del seu salari o com un préstec normal). A l'altre extrem, el majoritari a Alemanya, tret de dos länders: no hi ha quotes, l'accés a l'educació superior es considera un dret fonamental de la ciutadania.
Defensa també un major contacte empresa-universitat. Parla d'un model en què la investigació universitària segueix les "prioritats" de l'empresa que ho demana, però no entra en profunditat en el tema. També suggereix la fusió d'universitats amb centres externs de recerca i departaments de R+D. Emfasitza els beneficis del mecenatge empresarial a la recerca.
Molt relacionat amb el tema del finançament està el tema de l'autonomia universitària. Defensa que el rector ha de tenir un poder molt major, i que s'ha de canviar el sistema de govern. És positiu per a la universitat que hi hagi una mena de consell assessor on hi tinguin presència professors externs a la universitat, representants d'empreses, etc.
Aquestes han estat les idees principals, al meu entendre. En el torn de preguntes, cal destacar que s'ha explicat que el model català d'universitat està "de facto" controlat des de Madrid, ja que a la pràctica no s'han traspassat les competències. Miquel Roca diu que tot i que les reformes que s'han plantejat necessiten canvis urgents, no serà possible dur-les a la pràctica fins al gener de 2012.
S'afegeix que "si fos per Catalunya [CiU], moltes de les reformes proposades pel ponent tirarien endavant molt ràpidament".
Notes:
(1) [http://premsa.lacaixa.es/show_event.html?id=15209] Enllaç a l'acte (d'accés restringit, només accessible per invitació).
(2) [http://ca.wikipedia.org/wiki/Rolf_Tarrach_i_Siegel] Article sobre Rolf Tarrach a Viquipèdia, des d'on es pot enllaçar a una biografia més completa.
(PDF) Informe del Comitè d'Experts EU2015 presentat al Ministeri d'Educació.
(4) [http://www.educacion.gob.es/campus-excelencia.html] Breu descripció oficial dels "Campus de Excelencia Internacional".
(5) [http://uniseria.blogspot.com/2010/05/blog-post.html] "Hay que desmontar la universidad de los funcionarios", entrevista a Rolf Tarrach a El Mundo.
Vaja... Entenc que el que "mola" és una universitat globalitzada i mercantilitzada. Gràcies Rolf Tarrach per difondre la paraula. Gràcies a CIU per assistir-hi. Gràcies "La Caixa" i Sr. Fainé per promoure una iniciativa tan altruista...
ResponEliminaVan comentar des de la taula de convidats que aquesta era la primera xerrada de la temporada, i que prenguéssim consciència que si s'havia dedicat a la universitat era perquè era molt important la seva renovació urgent per al futur del país...
ResponEliminaCarai, quin gust sentir algú que per fi parla dels temes importants de la universitat: la docència de qualitat, l'aportació importantíssima que la universitat fa a la societat, com les democràcies necessiten ciutadans amb una forta educació humanista i de pensament crític (per tant les facultats de lletres són una peça clau de les democràcies sanes)...
ResponEliminaAi, espera, que m'he confós! Que el conferenciant diu que res de català i que tot en anglès o que l'empresa posi diners i tingui control sobre el temari, entre d'altres coses...
... quins collons més grossos que té!
(i es podia endevinar a priori mirant la llista d'assistents i veient com la seva conferència està a internet però no accessible a tothom: aquest és el model d'universitat que defensa?)
Si el que vols és un comentari punt per punt, m'ho dius i el faig. Però crec que ja se m'ha entès tot, oi?
M'havia oblidat d'afegir que el model de finançament que defensa és que la matrícula cobreixi una tercera part del cost real de l'ensenyament.
ResponEliminaActualment, s'estima que es cobreix menys d'un 20% del cost real. Això voldria dir que si ara es paguen 500 euros de matrícula per quadrimestre a la universitat pública, recomana que es pagui uns 800 euros, aproximadament.
He intentat exposar-ho de forma neutral, però veient els comentaris em veig en l'obligació "moral" de mullar-m'hi una mica. Que ningú "se rasgue las vestiduras"...
ResponEliminaÉs evident que cal una reforma. Diversos professors m'han comentat que el sistema no funciona (clientelisme, govern sense poder, situació de fallida tècnica, etc.). A partir d'aquí, estic d'acord en unes mesures i en altres no.
De les que clarament no comparteixo: és important que la universitat mantingui el català, i crec que no es poden pujar les matrícules (jo optaria per suprimir-les, de fet, que fossin com a l'escola pública).
Pel que fa a la implicació amb l'empresa, depèn. No vull que sigui CiU qui faci aquesta reforma, perquè sé cap a on la dirigirà. Una de les meves pors més grans és que si les línies d'investigació vénen marcades per interessos empresarials, aleshores s'acaba la investigació teòrica (matemàtiques, física, etc.), pel que el país passa a estar condemnat al fracàs a la llarga (és el "que inventen otros", que ens portaria a ocupar sempre el lloc de país subdesenvolupat en investigació).
De les caldria parlar-ne molt més: el sistema de funcionaris. Jo crec en l'educació pública, però això no vol dir que cregui en el sistema de funcionaris públics, i menys per a una cosa tan seriosa com l'educació. Crec que cal renovar la plantilla i quedar-se en cada moment amb la gent que vulgui treballar activament en el que fa. A partir d'aquí, estic obert a parlar de com s'hauria de fer.
Em sembla clar que el sistema actual no permet atreure els millors de cada camp d'investigació, i fomenta que aquests se'n vagin a altres països, perquè aquí no hi ha res a fer. Això s'ha d'aturar immediatament.
De les que sí estic d'acord: cal reformar el sistema de govern de la universitat, i cal donar-los autonomia. Això no és el mateix que acceptar d'entrada aquest misteriós Consell Assessor, del que necessitaria molta més informació per posicionar-m'hi al respecte, però d'entrada no m'agrada.
Em permeto dir-hi la meva, com a professor en la Universitat. En quant a l'idioma crec que ha d'anar lligat segons la carrera. En estudis tècnics s'haurien de fer en anglès, no perquè m'agradi, sino perquè el futur dels alumnes, que és el que importa al final, estarà lligat cada cop més a qualsevol part del món on hi hagi feina, i per desgràcia pel món, no parlen català a fora!
ResponEliminaEn quant al funcionariat, òbviament no és el millor sistema de funcionar. Sobretot perquè si ets funcionari has de lliutar contra el supòsit que no fots res, i això ho solventen posant burocràcies, informes, papers, que el que fan és que Realment no puguis fotre res d'util mentres omples formularis. Per tant preferixo no res de funcionaris, que la gent es contracti i es foti al carrer i que poguem treballar una mica més tranquils ensenyant O fent recerca O transferència tecnològica a la societat, perquè si ho hem de fer tot i malament, no avançarem mai.