La sanitat és rendible. El capitalisme, NO

Si mirem enrere, no gaire, recordarem què hi va haver un moment en què la sensació general era d’estabilitat econòmica i de necessitats banals cobertes fins a l’excés; de bonança, en deien. Si tenies una mica de seny, es veia que allò no podia ser etern. Això es veia clar en el sector immobiliari: la construcció de pisos semblava imparable i infinita i l’augment del seu preu ratllava la perversió. Ara ens diuen que la responsabilitat és de la gent: ens vam llençar a comprar com a bojos.

Recordo que fa quasi 10 anys, quan em vaig comprar el pis, vaig haver de fer un curs intensiu sobre hipoteques i la ruta típica per tot de caixes (bancs, no, que a casa sempre s’han vist com l’eix del mal) i a totes es va repetir la mateixa història: t’animaven a demanar el 100%, et deien que no et preocupessis per l’Euribor que no pujava, i en tot cas, en l’improbable cas que pugés, sempre et podies vendre el pis que aquest sí que mai deixaria de pujar de preu.

No era una necessitat, era una inversió oculta. I molta gent que va arriscar en aquesta “borsa immobiliària” ara ha perdut sense ni saber que hi jugava. I en canvi, des de l’Estat ens diuen que és responsabilitat nostra, que vam tenir un període de bogeria en què ens vam llençar a comprar i ara hem de pagar la festa. Quina festa? Serà la que tenen ells muntada ara.

Per entendre el que va passar cal entendre en quin sistema ens movem. Vivim en un món global i capitalista. I el capitalisme necessita créixer, créixer, créixer... necessita un creixement dels beneficis infinit, però aquest és un món amb recursos finits. Per tant necessita explotar mercats nous.

Amb la Sanitat és fàcil de veure: en la sanitat espanyola s'hi inverteixen molts menys diners que a la resta d'Europa, en canvi, està reconeguda com una de les millors. Encara més, a Catalunya, abans de la crisi, un 25% de la població tenia mútua,  1 de cada 4 persones que coneixem. L'índex més alt d'Espanya. A aquesta dada o hàbit, li afegim la següent dada particular del panorama sanitari català: els metges no han de tenir exclusivitat, és a dir poden treballar a la sanitat privada i a la pública. Per tant, el Principat es converteix –per la cultura sanitària i per la situació laboral dels metges- en el lloc idoni per començar la privatització de la sanitat. Ja tenim un mercat nou i que està provat que funciona: poca inversió, bons resultats. 

Però voldran mantenir la sanitat pública, és clar, per a aquells tractaments que no són rendibles per a les mútues: quimioteràpies, operacions importants... Cal informar-se i deixar d’escoltar el discurs dels serveis públics que es fa des de la política professional es fa: hem malbaratat, hem abusat i ara ens hem d'apretar el cinturó, els catalans, sobretot amb la Sanitat. Cal fer-ho perquè no retallen perquè no hi ha diners, retallen perquè la gent es cansi i se’n vagi a una mútua.