Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Barcelona. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de febrer del 2014

#22F Assemblea oberta de la PACD 2014

#22F Assemblea oberta de la PACD 2014

assemblea_oberta_2Vols sumar-te a la lluita contra el deute il·legítim i l’austeritat?
 Creus que les auditories ciutadanes poden ser una bona eina de participació, empoderament 
i lluita contra la deutecràcia?
 
Tens ganes d’iniciar un procés d’auditoria ciutadana al teu municipi i no saps per on començar?
 
Tens idees sobre com afrontar la Troika i el seu règim deutocràtic en aquest 2014?
 
Vols treballar/col.laborar amb la PACD?
 
Vine el dia 22 de Febrer a l’Assemblea Oberta de la 
Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute – PACD
No Devem! No Paguem!
Ens trobarem durant tota una jornada de treball, activistes de Barcelona i rodalies, tant siguem persones que ja participem de la PACD com les que hi voleu participar o voleu conèixer millor la feina, amb l’objectiu de reforçar la lluita contra la deutecràcia, presentar les propostes de la PACD entre aquelles persones que estigueu interessades, així com discutir les estratègies prioritàries de la lluita contra el deute il·legítim i l’austeritat per aquest 2014.
La jornada es dividirà en tres blocs ben diferenciats: al matí, per la gent amb més ganes d’implicar-se hi haurà un espai formatiu i un segón bloc de discusió d’estratègia i prioritats per al 2014. A la tarda, per a les que simplement tingueu ganes d’informar-vos, conèixer la PACD i valorar fins a quin punt us voleu implicar en la lluita contra la deutecràcia, farem una presentació oberta de la feina feta des de la PACD i les propostes de futur.
assemblea_oberta_1
22/02/2014 – de 10h a 18h 
Seu d’Attac Catalunya
C. Mallorca 330 (Barcelona) <M> Verdaguer
Programa:
10 a 10.30: Benvinguda i presentació de les participants
10.30 a 12: Tallers de formació: Es realitzaran dos tallers de formació per activistes, sobre Auditories Ciutadanes Municipals, sobre Deute Català
12.30 – 14.30: Dinàmiques per discutir l’estratègia per a 2014. Aquestes partiran de la feina ja feta a l’assemblea de la PACD Barcelona.
14.30 – 15.30: Dinar de traje (cadascú porta la seva especialitat culinària per compartir)
15.30 – 17:30: Feina feta i feina a fer: presentació de la feina feta per la PACD, explicació de l’estratègia a mig termini i presentació de formes de participació
17:30 – 18: Recopilació i tancament
Us demanaríem que, si us plau, confirmeu que vindreu, i d’on veniu, a auditoriabcn@gmail.com
Podeu difondre també a través de facebook a https://www.facebook.com/events/658306960896426/
Us hi esperem!!!
 #NoDevemNoPaguem     #NoEsElNostreDeute    #ElPobleAudita

dilluns, 20 de maig del 2013

Ni 7, ni 1, ni 1/2, ni cap! x @solidaritat29m #ni7ni1


Manifestació 1 de juny 17h Plaça del mercat (el Clot)

Concentració 5 de juny 10h Ciutat de la Justícia





El proper 5 de juny se celebrarà el primer judici arran dels fets succeïts durant la vaga general del 29 de març del 2012. Aquell dia va haver-hi més de 50 detencions, les quals van continuar fins al setembre i ja se'n sumen més de cent a tot Catalunya. De moment, les peticions fiscals són altes i tant la Generalitat com l'Ajuntament estan prenent partit presentant-se com a acusació particular. A tres veïns del Clot els demanen 7 anys de presó; l'acusació: bolcar contenidors. Cosa que en les seves paraules han traduït en desordres públics, danys i delicte contra la seguretat vial.

La llibertat de totes les imputades és la nostra.
La lluita, de totes.
Al Clot i a tot arreu... absolució vaguistes!

http://solidaritat29m.noblogs.org/
@solidaritat29m


diumenge, 27 de maig del 2012

NO hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, no hem de solucionar la crisi amb caritat!

Aquesta entrada ha estat possible gràcies a les aportacions  de 
la Clara Valverde i la Iolanda Fresnillo

Del 1995 al 2005, època de bonança, l'estat espanyol va perdre un 4% de poder adquisitiu, fet que per força havia de frenar el consum i l'economia real, però del 2004 al 2010 les cúpules directives de les quinze principals entitats bancàries van augmentar el seu salari en un 48%.

Com s'entén aquesta situació? Doncs perquè les entitats bancàries van enriquir-se a través del crèdit i l'estat a través de la bombolla immobiliària.El sector bancari s'endeutà amb l'exterior "per sobre de les seves possibilitats" per poder continuar la construcció d'habitatges. L'estat va potenciar l'especulació immobiliària "per sobre de les nostres possibilitats" tant amb el govern del PP de l'Aznar com amb el govern del PSOE del Zapatero amb polítiques com la liberalització del sòl, la privatització de la banca, la desregulació del mercat del crèdit, les ajudes fiscals a la compra de vivenda (fomentant la compra i no el lloguer), l'aniquil·lació del parc públic de vivendes... Per si no n'hi hagués prou, va contribuir més a aquesta crisi-estafa no perseguint el frau fiscal, que a l'estat es calcula que és d'uns 80.000 milions d'euros a l'any. Ara, les administracions només ofereixen com a solució retallades i reformes que agreugen més i més la situació social. Però d'altra banda s'injecten diners a la banca que no ajuden a reactivar l'economia ja que els préstecs a les PIMEs i a les famílies no circulen, només serveixen per a sanejar els seus actius tòxics i ajudar al sector financer, causant de la crisi junt amb l'estat, a sortir del pou i a deixar-nos-hi a tots a dins.
Les retallades no són la solució són una opció ideològica. La política d'austeritat ens durà cap a un camí de trencament de la cohesió social. Per exemple, la reforma laborarl no generarà més ocupació, facilitarà que les empreses obtinguin més beneficis.

Tot això ens està afectant en tants àmbits i de manera tan silenciosa, que sovint se'ns n'escapen alguns. I són molt greus. Tots tenim al cap la qüestió de l'habitatge gràcies a l'esforç de plataformes com la PAH o 500x20.  Des de l'nici de la crisi al 2007, hi ha hagut més de 330.000 execucions hipotècàries que han deixat centenars de milers de famílies al carrer amb un deute de per vida. 36.800 catalans no tenen llar o tenen un allotjament inadequat i cada dia s'executen 21 desnonaments a Catalunya.

És ben visible l'efecte en educació, tot i que encara no hem començat a notar els canvis que patirem l'any vinent: menys educadors per alumne; classes sobrepoblades, matrícules més inacessibles a mesura que es passa a una etapa d'estudis superiors, baixes de docents no cobertes... Sense oblidar el tercer sector en què es desatenen les persones discapacitades o vulnerables.

Sanitat

No hem d'oblidar que les condicions socioeconòmiques condicionen la salut de la població.Per tant, un empitjorament d'aquestes provocarà a mig-llarg termini un empitjorament en la salut poblacional, sobretot en les parts més vulnerables del sistema: la gent grant i els infants.

Pel que fa a sanitat, la situació és vergonyosa. Fora de reforçar la sanitat pública per compensar la degradació del teixit social, les llistes d'espera han augmentat un 43% en el darrer any. S'està gestant una sanitat per a rics i una altra per a pobres. Es retalla per a degradar la sanitat pública i que ens passem a la privada.

S'ha demostrat a nivell internacional que privatitzar la sanitat redueix l'esperança de vida. Catalunya només inverteix el 5,8% del seu PIB en sanitat; España el comparat el 6,7; França, el 8,3% i la mitjana europea és del 7,4%. Durant el 2011, només amb dos EROs (el de l'Hospital Sant Pau i el de l'Hospital del Mar) 3.736 professionales sanitaris han perdut el seu lloc de treball i els usuaris una gran quantitat de sanitaris.

CiU va aprovar, el 29 de desembre del 2011 la Llei 11/2011 en què es diu que els hospitals i CAPs (Centres d'Atenció Primària) de la sanitat pública poden ser utilitzats per la sanitat privada i la conseqüència d'aquesta llei serà que si tens una assegurança privada t'atendran primer i, si no la tens, te'n vas al final de la cua. A més a més el percentatge de tancament o reducció d'horaris dels CAPs és d'un 8,4% i el dels Centres d'Atenció Continuada un 57%. Als hospitals s'han tancat un 10,3% dels llits estàndard i el 4,5% dels llits dels serveis crítics. S'han tancat les unitats de desintoxicació de tres hospitals. També s'han retallat els serveis d'ambulància amb el que es triga molt més a ser atès en situacions d'urgència; ja hem vist morts a causa d'aquest fet.

Les retallades actuals ens impedeixen l'accés a la sanitat pública. Els pensionistes amb menys recursos hauran de pagar amb re-pagaments. El cost dels tractaments farà que molts malalts crònics no puguin seguir-los. Ser diabètic implica que a partir d'hara has de pagar el material que necessiten. La Marató de TV3 fomenta la "caritat", tornem als temps d'abans de la Llei General de Sanitat de 1986 quan els ciutadans no teníem dret a la sanitat. Tornem als temps en què els rics i els assegurats tindran dret a la sanitat i els pobres a la caritat o a morir-se.

Lluny del què podria esperar-se, els responsables de la crisi, els grans defraudadors fiscals, els especuladors no estan pagant ni davant de la justícia ni a través d'impostos la seva part. El càstig és per al 99% de la població: milers de persones (especialment gent gran) han patit l'estafa de les participacions preferents i les entitats financeres han tingut impunitat total en aquest assumpte. CaixaBank, patrocinadora de la Marató per la pobresa, o Unnim estan entre les entitats amb més afectats en aquest escandol. I per si fos poc, es retallen els drets i les llibertats dels ciutadans, s'incrementa la presència i la pressió policial al carrer, la persecució de la ciutadania, la violència contra les manifestacions (gasos lacrimògens, porres de metall extensibles...).

Tot per instaurar una cultura de la por que els permeti a ells, l'1% que ha viscut per sobre de les seves possibilitats, que nosaltres els paguem la festa.

dissabte, 26 de maig del 2012

Demà a #Mordor #MaratóJustícia







Caritat No! JUSTÍCIA!

L'assemblea de #Mordor convida a una #maratojusticia el diumenge 27 de maig de 10 a 22h a les torres Mordor per viure una jornada en què es combatin les mentides del motiu pel qual hi ha pobresa al món. 

Al llarg de tot el dia tindran lloc xerrades, activitats i un dinar popular per explicar que ara la pobresa ens toca a nosaltres, però que al món ja hi ha 842 milions de persones que passen fam per culpa d'un sistema econòmic pevers, i que fins ara hem estat uns privilegiats.

És la cobdícia la que fa que pocs tinguin moltíssim, cal denunciar que sí que hi ha diners però que els tenen uns quants. I mostrar maneres d'organització alternatives fora del sistema econòmic actual. Ja en sabem de compartir cadires, però no ens resignem davant l'injust repartiment de la riquesa que cada cop s'està fent més accentuat. Això no s'arregla amb caritat, perquè després de la marató uns quants continuaran vivint a costa de molts.

Aquesta acció també és una denúncia de la hipocresia d'algunes de les empreses que col·laboren amb la Marató -per exemple, La Caixa, Abertis, Movistar i Gas Natural- però que tenen la seva seu a paradisos fiscals.

També és un toc d'atenció sobre els mitjans de comunicació: ens mostren diàriament els resultats de la crisi, però no les causes. Estan sotmesos a control polític, i de retruc, econòmic, que fa que les televisions públiques que financiem entre tots no donin una informació adequada a la situació actual.

Són els polítics els que han signat les lleis que permeten als especuladors jugar al casino amb els nostres diners, són ells els que permeten que segueixin existin els paradisos fiscals i tots de beneficis per a les grans fortunes. Per paliar el dèficit han reduït els ingressos de les rendes altes però han apujat l'IVA, que és un impost injust i gens proporcional i acaba gravant amb més duresa les rendes més baixes.

La crisi l'han generat els grans especuladors que després d'enriquir-se i portar els diners a paradisos fiscals, diuen que s'han arruinat i l'estat els ha de rescatar amb els diners dels impostos de les clases treballadores. La pobresa la generen unes lleis injustes, dins d'un sistema econòmic pervers que incentiva la lluita i no la cooperació entre les persones, que destrueix el planeta, pensant en un creixement infinit dins d'un món finit i al límit de les seves posibilitats

No hi ha càstig per als causants de la crisi, però sí que augmenta la repressió contra la ciutadania amb noves lleis que limiten les nostres llibertats i els nostres drets i amb pràctiques policials desproporcionades, amb un augment de les condemnes de presó i de la despesa militars.

Si hem obert els ulls, hem de lluitar per fer un canvi de debó i aconseguir un món just per a tothom, no limitar-nos a la mesquinesa d'arreglar "lo meu" amb un mecanisme com la caritat. No oblidem que les mateixes entitats financeres que juguen amb els estalvis i les cases de la gent; inverteixen en l'especulació alimentària generant fam; fan inversions irresponsables; exploten treballadors als països del Sud; malmeten l'Amazonia; o violen els drets de ls comunitats indígenes.

Una marató sí, però que exigeixi Justícia, Solidaritat... No Caritat. Que ajudi a canviar les coses, i no fomenti la caritat per a suplir les funcions que les administracions públiques abandonen. Que potenciï l'acció i no l'almoina.




Programa Confirmat

10-11 Pere d'Àgora de Pç Catalunya farà l'obertura de la #MaratóJustícia
11-12 José Angel, advocat de l'Associació 500x20 http://500x20.prouespeculacio.org/ explicarà que hi ha solucions polítiques a l'especulació inmobiliaria
12-13 Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute Crisi del deute a l'estat espanyol i experiències de repudi del deute
13-14 Enric Duran, parlarà de la Cooperativa Integral Catalana(CIC) http://cooperativa.cat/ i de Dret a Rebel·lió, dignitat rebel http://www.derechoderebelion.net/
14-15 Dinar fet per la Comissió de Cuina de Pç Catalunya
15.30-16 Democràcia Inclusiva
16-17 Roger Bernat i Marta Carrera metges de l'ACSP http://gestiodelasalut.blogspot.com.es/
17-18 Actuació de la Comissió de Teatre de Pç Catalunya
18-19 Carles Muntaner i Joan Benach ens parlarà sobre les desigualtats en salut i com afecten a la sanitat (és coautor de La Sanidad está en Venta)
19-20 Albert Sales de Setem ens parlarà sobre exclusó social.
20-21 Arcadi Oliveres





Esdeveniment a FB: https://www.facebook.com/events/301572896597674/

divendres, 25 de maig del 2012

#MaratóJustícia #Sobrencadires




La pobresa té causes. Les causes tenen responsables. La pobresa té responsables

Campanyes // 22.05.2012

Els mitjans de comunicació tracten de mostrar-nos diàriament les conseqüències de la crisi econòmica a casa nostra. La Marató de la Pobresa que tindrà lloc el proper diumenge serà un esdeveniment especialment destacat per donar visibilitat un cop més a aquestes conseqüències de la crisi financera i econòmica sobre les vides de milers de ciutadanes i ciutadans.
Iolanda Fresnillo, Observatori del Deute en la Globalització /Comissió de Comunicació de la FCONGD
Segons la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, 1 de cada 5 catalans és pobre. Els mitjans de comunicació tracten de mostrar-nos diàriament les conseqüències de la crisi econòmica a casa nostra i arreu del continent europeu. Desnonaments de famílies sense recursos, augment de l'atur, la indigència o l'assistència per part de menjadors socials i altres serveis d'atenció etc. Aquest increment de la pobresa vinculat a l'actual crisi econòmica es va desvirtualitzant i pren rostre dia a dia amb reportatges i notícies a diaris i televisions de tots els colors. La Marató de la Pobresa que ha posat en marxa TV3 és i serà un esdeveniment especialment destacat per donar visibilitat un cop més a aquestes conseqüències de la crisi financera i econòmica sobre les vides de milers de ciutadanes i ciutadans.
Però els mitjans rarament posen l'accent en analitzar els orígens i els perquès ni els responsables d'aquesta situació, centrant-se sovint en la vessant més "humana", històries personals que tracten d'apropar-nos la realitat que viuen milers de ciutadanes del nostre país. Però l'empobriment creixent de la població catalana no és una epidèmia que sorgeixi del no res, sinó la conseqüència d'uns fets i d'unes polítiques determinades.
Durant dècades hem viscut en un país que ha sostingut el seu creixement en base a l'especulació immobiliària i al turisme. Quan la crisi financera ha fet esclatar la bombolla immobiliària i la recessió econòmica arreu d'Europa ha fet recular els ingressos del turisme, el castell de cartes ha començat a desmoronar-se. Sovint s'apunta a ciutadans i ciutadanes com a responsables de la nostra pròpia sort. Se'ns acusa d'haver "viscut per sobre de les nostres possibilitats", d'haver contribuït hipotecant-nos fins a les celles en aquesta bombolla immobiliària i que, per tant, som víctimes de la nostra pròpia actuació.
Qui ha viscut per sobre de les seves possibilitats?

L'increment de la precarietat laboral i la disminució de poder adquisitiu no es una realitat nova, sinó que es dóna des de fa anys, fins i tot en l'època de "vaques grosses". Una realitat que s'ha agreujat amb la crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària. Segons Roger Palà, periodista del Grup Barnils, "al 2004, en plena “bonança”, el 40,6% de les llars catalanes vivien amb menys de 19.000 euros nets anuals (...) De 1995 a 2005, l'Estat espanyol es va convertir en l'únic estat membre de la OCDE en què el poder adquisitiu mitjà va baixar: concretament un 4% (...) Entre 2004 i 2010 els salaris de les cúpules directives de les quinze principals entitats bancàries espanyoles van créixer un 48% de mitjana". 
Les polítiques dels diferents governs, juntament amb les facilitats ofertes per les entitats financeres, han alimentat a l'Estat espanyol l'espiral de l'especulació immobiliària. La Llei del sòl del PP pbria la veda al 1998 amb la liberalització de "matèries tan sensibles com la qualificació del sòl". La formació en l'imaginari popular del mite "el totxo mai perd valor", alimentada per campanyes publicitàries de bancs i caixes, juntament amb polítiques públiques com la privatització de la banca, la desregulació del mercat de crèdit, les ajudes fiscals a la compra de vivenda (en detriment del lloguer) o l'aniquilació del parc públic d'habitatges, inflen aquesta bombolla. El sector bancari espanyol, mancat de liquiditat, s'endeuta amb l'exterior per poder prestar a promotores per construir milions d'habitatges, i a famílies per a assegurar la venda d'aquests habitatges. Són aquests bancs els que s'han endeutat per sobre de les seves possibilitats i de les possibilitats del mercat, i són ells els que estan sent rescatats.
Aquest cercle viciós ens ha portat a la situació actual, amb un deute espanyol que ronda el 400% del PIB, la major part del qual correspon a entitats financeres (34%) i empreses no financeres (29%). Un cercle viciós que, combinat amb la recessió econòmica, ha portat a que, des de l'inici de la crisi al 2007, "més de 330.000 execucions hipotecàries a tot l'Estat han deixat centenars de milers de famílies al carrer i amb un deute de per vida". 
¿Afrontar la crisi amb més crisi social?
Les mateixes administracions públiques que han fomentat l'especulació immobiliària, lluny de prendre mesures que facilitin a les famílies la sortida de la crisi, s'entesten en fer retallades i reformes que no fan més que agreujar la crisi social al país. La negativa, per exemple, d'acceptar la proposta de dació en pagament retroactiva, la moratòria dels desnonaments i una política de lloguer social, tal i com proposa la iniciativa d'ILP engegada des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i d'altres entitats, és un exemple de com des del Govern no fan tot el que està en les seves mans per evitar un major empobriment de la població. De fet, 36.800 catalans no tenen llar o pateixen allotjament inadequat i cada dia s'executen 21 desnonaments a Catalunya. Dues realitats que no es poden desvincular.
Les entitats financeres han gaudit a més d'immunitat en casos com el de les Participacions Preferents, en el que milers de persones, especialment gent gran, han vist segrestats els seus estalvis i, per tant, les seves possibilitats de supervivència o de suport familiar. CaixaBank (patrocinadora de la Marató de la Pobresa) o Unnim estan entre les entitats que més afectats han deixat en aquest escàndol.
La gestió de la crisi en base a l'austeritat, alentada des de Brussel·les, Frankfurt i Washington (per la Troika de la UE, BCE i FMI), no ha millorat la situació. "Les retallades responen més a decisions ideològiques que a propostes tècniques de millora i aquestes acabaran tenint un impacte molt negatiu en la cohesió social".  Un exemple clar el trobem amb la Reforma Laboral, que lluny d’estar pensada per generar ocupació, s’adreça a facilitar la gestió empresarial per assegurar-se els beneficis. Unes retallades, reformes i privatitzacions que no només suposen un retrocés en drets bàsics com la salut o l'educació, sinó que deixen milers de persones dependents sense prestació. La Taula del Tercer Sector ja ha alertat que les retallades tindran un efecte directe en milers de persones, entre ells els discapacitats, i altres persones vulnerables .
Les retallades les justifiquen per fer front a l'increment del dèficit públic de les administracions. Un dèficit que seria fàcilment eliminat si s'acabés amb el frau fiscal, que al nostre país arriba als 80.000 milions d'euros a l'any. No deixa de ser sorprenent que al menys quatre de les empreses que col·laboren amb la Marató de TV3 (La Caixa, Abertis, Movistar (Telefónica) i Gas Natural) tinguin seus a paradisos fiscals.
Més enllà de les nostres fronteres també hi ha crisi, la mateixa crisi amb els mateixos responsables
Hem de tenir en compte, a més, que aquesta crisi no és cap novetat, doncs té infinites similituds amb aquella que han patit els països del Sud des de la dècada dels 80. A la dècada dels setanta, bancs del Nord i Institucions financeres internacionals van inundar els països del Sud, sobretot a Amèrica Llatina, però també a Àsia i Àfrica, de crèdit barat. L’excés de liquiditat degut a l’augment del preu del petroli, la necessitat de subvencionar les exportacions i l’ús del crèdit com a instrument de suport a governs amics durant la Guerra Freda, van ser alguns dels factors que van fer augmentar els préstecs cap al Sud i, per tant, el seu deute extern. A inicis dels vuitanta, la sobtada pujada dels tipus d’interès i la caiguda dels preus internacionals de les matèries primeres, van portar a molts països a una crisi del deute que avui encara pesa sobre ells.
Aquests països, exhausts, no van poder seguir pagant als seus creditors i, tal i com han fet Grècia, Irlanda o Portugal avui, van acudir a les institucions financeres internacionals, especialment l’FMI i el Banc Mundial, a la recerca d’ajuda. Aquestes institucions els oferiren nous crèdits, per tal que els països endeutats poguessin fer front al pagament del deute acumulat, però a canvi de l’exigència d’aplicar reformes, privatitzacions i retallades que, de fet, impossibilitaven garantir el benestar de la població. Aquests ajustos, coneguts com a “Plans d’Ajustament Estructural”, no només implicaren retallades socials, sinó també la imposició d’un model econòmic basat en l’obertura de mercats i l’exportació a qualsevol preu de matèries primeres, amb l’únic objectiu d’aconseguir divises per pagar les creditores. Lluny de significar una sortida a la crisi del deute, aquests plans varen enfonsar nombrosos països en dècades d’empobriment, varen incrementar les desigualtats i varen suposar una incessant transfusió de recursos cap a les seves creditores. Aquesta mateixa lògica de fugida cap endavant, en què es prioritza el pagament del deute i la continua acumulació de beneficis en mans de les grans empreses, per damunt de qualsevol prestació social, és la que ara s’està imposant a Europa.
Els mateixos que han imposat les retallades, reformes laborals i privatitzacions durant dècades als països d'Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i Europa de l'Est, són els que ara imposen les mateixes mesures a la vella Europa. I resulta evident pensar que els experts economistes del FMI, la Unió Europea i el BCE coneixen perfectament els impactes que aquestes mesures han tingut al Sud i estan tenint a Grècia, Irlanda, Portugal o l'Estat espanyol.
¿Una marató per la pobresa? Sempre i quan s'exigeixi Justícia, no Caritat.
Com ens proposava Albert Sales, politòleg i sociòleg a la UPF, arran de l'anunci de la Marató contra la Pobresa de TV3, on es veuen cinc ciutadans al voltant de quatre cadires, més que convidar-nos a compartir les cadires (cosa que la societat ja ha demostrat que sap i està fent), "faltaria obrir el debat sobre qui ha enretirat la cadira que falta. Potser hauríem de buscar-la a les oficines d’alguna de les empreses patrocinadores de la pròpia marató…"
Per que la Marató ajudi realment a canviar les coses, és imprescindible que s'allunyi d'actituds caritatives, de la pràctica d’un assistencialisme que supleixi les funcions que haurien de desenvolupar les Administracions públiques. Més enllà de sensibilitzar la població per a que aporti el seu granet de sorra en forma de recursos econòmics, és imprescindible que posem sobre la taula les responsabilitats que s'amaguen darrera de la situació d'empobriment que estan vivint avui milers de famílies catalanes i d'arreu del món. Només fent front a les arrels del problema podrem construir, entre totes i tots, un món sense desigualtats i, per tant, sense pobresa. 


http://www.fcongd.org/fcongd/

dissabte, 19 de maig del 2012

PACD al 12M15M

12M15M
Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute: 
No devem, no paguem! 


Més info a: www.auditoria15m.org








dijous, 17 de maig del 2012

Un 'jurat popular' del 15-M condemna la Caixa i Isidre Fainé per estafa i vulneració dels drets humans





Es van concentrar ahir a la Diagonal, davant les torres de l'entitat, acordonades pels mossos


Centenars de manifestants del 15-M es van aplegar ahir al vespre davant les torres de la Caixa, a l'avinguda de la Diagonal de Barcelona, procedents de la plaça de Francesc Macià. I en un 'judici popular simbòlic' van condemnar la Caixa i el president, Isidre Fainé, com un dels principals responsables de la crisi (vídeo).
Aquest acte de protesta i de commemoració del primer aniversari del 15-M es va fer enmig d'un gran desplegament d'antiavalots dels mossos d'esquadra.
Anomenats pel moviment del 15-M 'torres Mordor', els dos edificis de la Caixa foren l'escenari d'un judici popular simbòlic als dirigents d'aquesta entitat. Per l'estrada' hi van passar un seguit de testimonis: representants dels afectats per les participacions preferents, dels afectats per la hipoteca, Repsol Mata, Aigua és vida, Roba neta, Banca armada i l'Auditoria del deute. Tots van exposar la responsabilitat que, creuen, la Caixa té en la crisi. Finalment, van condemnar-ne simbòlicament els dirigents per estafa i vulneració de drets humans.
Aquest era un dels últims actes programats ahir, quan feia un any exacte del 15-M. La jornada va començar a primera hora del matí, ambprotestes i accions reivindicatives en entitats bancàries, sobretot al centre de Barcelona, per criticar els desnonaments i demanar la dació en pagament per als afectats per la hipoteca. A la seu de CatalunyaCaixa, Ada Colau (entrevista), portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), es va reunir amb els serveis jurídics de l'entitat, que van recollir els quaranta-set casos exposats per l'associació i van comunicar que tindrien resposta en uns deu dies. Colau assenyala les entitats bancàries com a principals responsables de la crisi i demana que es respecti el dret de l'habitatge atorgant una segona oportunitat als afectats. Demana que es reguli el lloguer social assequible, s'aturin els desnonaments, es creï una banca pública i que s'apliqui la dació en pagament.
Un altre grup va sortir de la plaça de Catalunya de Barcelona per presentar a la Fiscalia Superior de Catalunya totes les firmes d'adhesions a la denúncia presentada el 21 de març, on es demana que obri diligències per un possible delicte en l'àmbit de la gestió pública de la sanitat a Catalunya. Davant la seu de la fiscalia es va fer una acció al carrer.
A Girona, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i membres del 15-M van presentar-se a una oficina de Bankia per reclamar que, tenint en compte la gran quantitat de diners públics que és a punt de rebre, aturi els desnonaments pendents i que apliqui la dació en pagament retroactiva de totes les famílies que han perdut les seves llars.
Poques hores més tard, uns quants centenars de manifestants es van concentrar davant la seu del PP a Barcelona, on van escenificat una missa per la 'defunció de l'educació pública' i van fer un dinar.

L’economia, tema central al Fòrum dels Pobles


Actualitzat el 13.05.2012 a les 21:05 Rocío Romero
Aquest diumenge han començat les sessions de treball a l’acampada de la plaça de Catalunya. Si bé l’any passat el moviment 15-M va néixer i s’havien d’organitzar i establir les bases de les seves propostes, aquesta vegada, els “indignats” volen aprofundir més en les alternatives al sistema polític i econòmic actuals.

El Fòrum dels Pobles és el nom que el moviment ha posat a l’assemblea permanent de la plaça de Catalunya, que ja treballa a ple rendiment. Aquest diumenge a la tarda, l’endemà de la gran manifestació que va recórrer la ciutat, s’han fet les primeres xerrades per concretar les alternatives que el moviment vol plantejar al sistema actual. La crisi econòmica ha dominat el debat d’avui.

La presència de desenes de ciutadans a la xerrada convocada per la plataforma Auditoria Ciutadana del Deute ha estat una mostra que l’economia interessa a molts. En la conferència s’ha parlat, entre altres qüestions, de l’origen del deute i les mesures que els estats estan prenent per eixugar-lo, per exemple, ajustos pressupostaris i retallades en l’estat del benestar. Els ponents, entre els quals hi havia el president de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres, han aclarit conceptes com el de la prima de risc per a moltes de les persones que els han escoltat. Des de la plataforma Auditoria del Deute consideren important apropar la terminologia econòmica a tothom, ja que consideren que només amb informació es poden plantejar propostes i alternatives i, en conseqüència, canviar el model econòmic actual.



Transcripció del vídeo
L'economia ha estat el tema central de la majoria de xerrades de la tarda.

"Jo crec que no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats."

"Se colectiviza la responsabilidad y se privatiza el beneficio de los bancos."

Aquests són alguns dels temes de què s'ha parlat a la conferència sobre l'auditoria del deute. Des del mes de març, a Barcelona, un grup de treball associat al 15-M estudia per què Espanya està endeutada i qui n'és responsable. Que un grup de ciutadans controli el deute del país no és nou: Islàndia també ho va fer i va publicar les conclusions de l'anàlisi. Aquí encara hi ha feina pendent, però l'auditoria en dóna ja algunes pistes.

YOLANDA FRESNILLO, Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute
"Espanya té un deute públic inferior al d'Alemanya i França. En realitat, el més elevat és el deute privat i l'Estat s'endeuta per fer front a rescats bancaris."

ARCADI OLIVERES, president de Justícia i Pau
"Si els estats no tenen prou diners és perquè els gasten malament."

Una altra de les xerrades més concorregudes ha estat la de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Ada Colau ha explicat quines alternatives ofereixen per evitar les execucions hipotecàries, com poder pagar el deute sense interessos en forma de lloguer per evitar desnonaments. Una tarda de propostes que des del moviment, asseguren que s'han de materialitzar en accions en els propers mesos.

dimarts, 1 de maig del 2012

Tot el que sempre has volgut saber sobre el BCE i que cap polític ha gosat explicar.


[en castellano a continuación]

Tot el que sempre has volgut saber sobre el BCE
i que cap polític ha gosat explicar.

Xerrades (in)formatives sobre el BCE a Barcelona, perquè Felip Puig no ens convoca

Els dies 2, 3 i 4 de maig, es realitzarà a Barcelona la cimera del Banc Central Europeu (BCE). Juntament amb la Comissió Europea i el FMI el BCE forma el que es coneix com la Troika, i està jugant un paper clau a la crisi del deute que afecta mitja Europa.
 

El conseller d’Interior de la Generalitat, Felip Puig, ha convocat repetidament el que ell espera sigui una protesta violenta davant la visita del BCE. La seva esperança és poder prosseguir i justificar així l’estratègia repressiva intensificada greument després de la vaga general, a més de desviar l’atenció sobre el transfons de les reunions del BCE.

Resulta evident que
 no assistirem a una convocatòria del sr. Puig. Ni els banquers reunits a la cimera del BCE, ni la conselleria d’Interior ens representen, ni ens convoquen. De la mateixa manera que ens oposem radical i frontalment a les polítiques del BCE, perquè són il·legítimes i profundament antisocials, volem fer-ho el més allunyats d’ells i sense respondre a les provacions del Sr. Puig. I ho farem com millor sabem fer-ho, amb arguments i diàleg.

Per això convoquem unes jornades de debat i creativitat al parc Joan Miró, per a seguir construint entre totes el món que volem per a totes. 

En aquestes jornades coneixerem con funciona el BCE, reflexionarem col·lectivament sobre les seves funcions, sobre quin hauria de ser el paper de la Unió Europea i el seu Banc Central, sobre el futur de l’euro, sobre quin sistema bancari volem, sobre què fer amb el deute... També aprofitarem la trobada per realitzar tallers per preparar la nostra propera data de mobilització global: el 12 de maig.

Programa:

    dimecres 2  de maig, 19 h, Parc Joan Miró:
 Xerrada-debat sobre el BCE a càrrec de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute que ens ajudarà a entendre millor com funciona el BCE i quin paper juga a la crisi del deute. A càrrec del Seminari d’Economia crítica Taifa i la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute.

    dijous 3  de maig, 19 h, Parc Joan Miró:
 Tallers 12m15m: El grup de reflectants i la comissió de gràfics de BCN ens mostraran la tasca creativa que s’està preparant per a la manifestació del 12 de maig.  (http://reflectantes.wordpress.com). Uneix-te al bloc reflectantes, aprèn a fer els teus propis pòsters, plantilles i pancartes, pintura en viu ... porta pintura, cartrons grans, teles i tot tipus de reflectants (paper alumini i altres materials platejats). 


    dijous 3  de maig, 18.45 h,
 Plaça Orfila. Xerrada-debat sobre el BCE. Amb l'Assemblea de Sant Andreu i la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, parlarem dels mecanismes il·legítims en els quals participa el BCE.




+ info

Todo lo que siempre has querido saber sobre el BCE y ningún político se ha atrevido a explicar.

Charlas (in)formativas obre el BCE en Barcelona, ​​porque Felip Puig no nos convoca


Los días 2, 3 i 4 de mayo, se realizará en Barcelona la cumbre del Banco Central Europeo (BCE).  Junto con la Comisión Europea y el FMI el BCE forma lo que se conoce como la Troika, y está jugando un papel clave en la crisis de la deuda que afecta media Europa.

El consejero de Interior de la Generalitat, Felip Puig, ha convocado repetidamente lo que él espera sea una protesta violenta ante la visita del BCE.
 Su esperanza es poder proseguir y justificar así la estrategia represiva intensificada gravemente tras la huelga general, además de desviar la atención sobre el trasfondo de las reuniones del BCE.

Resulta evidente que
 no asistiremos a una convocatoria del Sr. Puig. Ni los banqueros reunidos en la cumbre del BCE, ni la Conselleria de Interior nos representan, ni nos convocan. De la misma manera que nos oponemos radical y frontalmente a las políticas del BCE, porque son ilegítimas y profundamente antisociales, queremos hacerlo lo más alejados de ellos y sin responder a las provocaciones del Sr. Puig. Y lo haremos como mejor sabemos hacerlo, con argumentos y diálogo.


Por eso convocamos unas jornadas de debate y creatividad en el parque Joan Miró, para seguir construyendo entre todas el mundo que queremos para todas.

En estas jornadas conoceremos cómo funciona el BCE, reflexionaremos colectivamente sobre sus funciones, sobre cuál debería ser el papel de la Unión Europea y su Banco Central, sobre el futuro del euro, sobre qué sistema bancario queremos, sobre
 qué hacer con la deuda... También aprovecharemos el encuentro para realizar talleres para preparar nuestra próxima fecha de movilización global: el 12 de mayo.

Programa:

    Miércoles 2 de mayo, 19 h, Parque Joan Miró:
 Charla-debate sobre el BCE a cargo de la Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda que nos ayudará a entender mejor cómo funciona el BCE y qué papel juega en la crisis de la deuda. A cargo del Seminario de Economía crítica Taifa i de la Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda.

    Jueves 3 de mayo, 19 h, Parque Joan Miró:
 Talleres 12m15m: El grupo de reflectantes y la comisión de gráficos de BCN nos mostrarán la tarea creativa que se está preparando para la manifestación del 12 de mayo.(Http://reflectantes.wordpress.com). Únete al bloc reflectantes, aprende a hacer tus propios pósters, plantillas y pancartas, pintura en vivo... trae pintura, cartones grandes, telas y todo tipo de reflectantes (papel aluminio y otros materiales plateados). 

    jueves 3 de mayo, 18.45 h, Plaza Orfila.
 Charla-debate sobre el BCE. Con la Asamblea de Sant Andreu y la Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda, hablaremos de los mecanismos ilegítimos en los que participa el BCE.


¿Dónde?:
Parc Joan Miró


+ info

dilluns, 16 de gener del 2012

28 de gener - No a la dictadura financera. Aturem les retallades



Manifestació ciutadana convocada pel Fòrum Social Català

dissabte 28 de gener 2012 a les 17h Pça Catalunya de Barcelona

No a la dictadura financera. Aturem les retallades

* * *
Precedida per una Assemblea de les organitzacions del FSCat

sobre el procés del Fòrum Social Català 2012

a les 11h a ÀgoraCatalunya

Pça Catalunya 9, 4t 2a. (cantonada Rambla Catalunya)

Fes-ho córrer!!







CRIDA FSCat 2012. Inici el 28 de gener!

L’any 2011 serà recordat com l’inici del canvi cap a un altre món que sabem que és possible. Un any en què persones de tot el planeta hem sortit unides al carrer en un crit d’indignació contra la injustícia, la corrupció i el saqueig. Un crit mut en boca de les víctimes de dictadures i democràcies segrestades pels poders polítics i financers que tenen com objectius acumular més i més riquesa i poder sense importar-los la voluntat ni el benestar de les persones o la destrucció del nostre planeta.


Els nostres governants no tenen cap intenció d’oferir una alternativa que beneficiï el conjunt de la ciutadania, així que és el moment de passar a l’acció i ser nosaltres, les persones, qui ens encarreguem de donar-li sentit a la paraula “democràcia”.


És per això que fem una crida a totes les persones i agrupacions perquè s’involucrin activament en un procés de creació col·lectiva d’una democràcia feta per i per a les persones, posant en comú propostes i coneixements dins del marc d’un projecte global integrador amb capacitat organitzativa i difusora. Tot això amb la clara intenció dedesenvolupar i oferir solucions concretes a les demandes socials i polítiques.


Per això us convidem a participar en aquest procés que començarà el 28 de gener amb una mobilització de protesta contra el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, on es reuneixen anualment els líders polítics i financers per discutir el rumb que ha de dur el món. Aquesta protesta donarà pas durant els següents mesos a un procés simultani de creació, debat i aprenentatge obert a tothom que hi vulgui participar.


Tenim clars els objectius: fer realitat aquest altre món possible.



Més info a: http://fscat.blog.pangea.org/

dilluns, 31 de gener del 2011

Jacint Verdaguer


  • Llegiu els següents fragments de poesies de Jacint Verdaguer i identifiqueu-ne les figures retòriques:


Fragment 1
Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars.


Fragment 2
Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:[…]
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixis eixos cims

Fragment 3
Amadíssims enemics,
si algun me’n vol ser encara,[…]
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;


Atenció! Les solucions són orientatives, ja que d’altres són possibles. Una resposta diferent a aquestes pot ser correcta si està ben raonada.


Fragment 1: Comparació: “com dos gegants[...]” (els campanars). Metàfora: “són los monjos [...]”(els campanars). Personificació: “hi ha drets” (els campanars).

Fragment 2: Vocatiu: “Rossinyol, bon rossinyol [...] Trobador del mes de maig, rossinyol,”. Metàfora: “arpa” (veu), “Trobador del mes de maig” (rossinyol). Comparació: “perles dintre l’aigua” (cants).

Fragment 3: Antítesi: “Amadíssims enemics”.  Paradoxa: “Lo bé que m’heu fet és gran” (males passades). Metonímia: “a vostres plantes” (davant vostre).




  • Identifica el tema del poema L’emigrant de Jacint Verdaguer i relaciona’l amb el conjunt de l’obra de Verdaguer. Quines característiques de la seva poesia hi identifiques? (0,75 punts)

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya,
d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

II
On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
Mes ai, mes ai! on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh!, si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, lo vent que me’n desterra
que em fa sofri!
Estic malalt, mes ai!, tornau-me a terra,
que hi vull morir!


  • Epíleg: Los dos campanars (fragment). Llegeix el fragment següents i fes les activitats que segueixen:

Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l’eternitat;
semblen garrics los roures al peu d’elles,
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: −Doncs que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la teva entrelligava
cada matí per beneir a Déu.

−Campanes ja no tinc −li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí−.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
per tocar a morts pels monjos i per mi.

[...]

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.


1.     Analitza la mètrica del poema.

2.     Explica de quines maneres descriu els Campanars.

3.     Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

4.     Digues quins modes discursius trobem en aquest fragment.




  • A mos bescantadors. Llegeix el poema següent i fes les activitats que segueixen:

Amadíssims enemics,
si algun me’n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me’n herbes males,
traieu-ne espines i tot;
jo uns daré foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres,
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;
Déu vos ne done la paga.


1.      Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.

2.      Analitza la mètrica del poema.

3.      Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.

4.      Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

5.      Qui són els “enemics” de Verdaguer? Com els descriu? Quins recursos utilitza?

6.      A què es refereix l’autor quan diu: “Lo bé que m’heu fet és gran”?

7.      Quina és la seva actitud respecte als seus enemics?

8.      Quin tòpic predomina en el poema?



  • POBRESA. Llegeix el poema següent i fes les activitats que segueixen:
“És la reina de tot” Sant Francesc

POBRESA

Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa,
les corones de llor que he somiat;
me diu germà la rònega pobresa,
s’avergonyeix de mi la vanitat.

Tirí per la finestra ma fortuna
veient millor fortuna esdevenir:
quan llençava les coses d’una a una,
les ales mes sentia alleugerir.

Me vingué amb la pobresa la bonança;
perdent los béns, també en perdia el jou;
si de res jo sentia recança
me deia Déu: “De mi no en tindràs prou?”.
Jacint Verdaguer,

Aquesta poesia pertany a les Flors del Calvari, poemari amb què Verdaguer vol convertir “mes penúries en cançons”. La temàtica literària és la dels sofriments morals mal continguts des que va ser tret de la casa del Marquès de Comillas. Pren com a model Kempis, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Jesús i Ramon Llull, “lo foll” que també havien sofert persecució i havien trobat consol en la Creu de Crist, símbol de sofriment i expiació.

1.      Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.

2.      Analitza la mètrica del poema.

3.      Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.

4.      Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

5.      Com tracta Verdaguer en aquest poema la pobresa?

6.      Explica amb les teves paraules la primera estrofa.

7.      Explica els llocs comuns que apareixen en aquesta poesia?

8.      En aquesta poesia hi ha un joc de paraules. Localitza’l i explica’l.

9.      Quines característiques de Verdaguer són presents en aquesta composició?




  • Llegeix el poema següent i fes les activitats que segueixen: A UN ROSSINYOL DE VALLVIDRERA


Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixis eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.




1.      Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.

2.      Analitza la mètrica del poema.

3.      Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.

4.      Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

5.      Digues quin mode discursiu predomina.

6.      Com descriu Verdaguer el rossinyol?

7.      Hi ha un moment del poema que recorda els Jocs Florals. Localitza’l i explica’l.