#ProcésRevolució "Farem la revolució i la tornarem a fer"

Arribarà un dia que no podrem més, aleshores ho podrem tot (Estellés).





Adaptació al català del tema original de Tracy Chapman "Talkin' bout a revolution", de Lídia Pujol amb la col•laboració de Teresa Forcades i Gerard Quintana.


Veu: Lídia Pujol

Guitarra: Pau Figueres
Enregistrament: Josep Roig a Temps Record

Producció: Laura Rubio

Realització videoclip: HOW audiovisual & multimèdia i Solidaritat i Comunicació SICOM


----------------Lletra-----------------




Que no ho sents?
Ja es parla de revolució,

És com
un sospir

Que no ho sents?
Ja es parla de revolució,

És com

un sospir


Mentre esperen per la caritat
i ploren a les cues dels menjadors socials
res a fer
a la cua de l'atur
perdent el temps
esperant propostes

Els pobres ara s'alcen
cobrar el preu
Els pobres ara s'alcen
pel que és seu

Que no saps que més et val
'nar 'nar 'nar 'nar 'nar
'nar tirant
Ja t'han dit que més et val
'nar 'nar 'nar 'nar 'nar
'nar tirant


Ja és hora que les coses
Comencin a canviar
Ja es parla de revolució.
Ja és hora que la roda
Comenci a girar

Farem la revolució i la tornarem a fer
Farem la revolució i la tornarem

Mentre esperen per la caritat
i ploren a les cues dels menjadors socials
res a fer
a la cua de l'atur
perdent el temps
esperant propostes

Que no ho sents?
Ja es parla de revolució, és com
Un sospir
Ja és hora que la roda
comenci a girar

Farem la revolució i la tornarem a fer
Farem la revolució i la tornarem a fer
Farem la revolució i la tornarem a fer

Hem de pagar el deute? 18D Debat sobre Auditoria Ciutadana del Deute

https://procesconstituentsjd.wordpress.com/

El proper dimecres 18 de desembre durem a terme novament un debat, aquest cop sobre el punt 1 del manifest del Procés Constituent.

Comptarem amb la companya Sònia Farré membre de l’assemblea de Sant Joan Despí i de l’auditoria Ciutadana del Deute.

Ens trobareu a partir de les 18h al costat de l’ermita amb una tauleta informativa per qui vulgui conèixer el que s’ha anat fent i a les 19h al local del Grup d’Esplai El Castanyot (C/ M.J. Verdaguer 24-26, 08970 SANT JOAN DESPÍ).

Us animem a participar i a contribuir a tirar endavant aquest projecte.

Us esperem a totes i a tots!

URGENT! Pressupostos municipals de Sant Joan Despí

L'alcalde posa a disposició un xat (va avisar el 9 i és dema!) per fer preguntes sobre el pressupost municipal.

Si voleu fer alguna pregunta, espabileu! perquè resulta que no queda clar si el termini del xat (demà de 17 a 20h) és per preguntar o escoltar les seves preguntes. Per si de cas, jo hi estic deixant les meves ara. Que em fa molta il·lusió que em respongui.

Ara us copiaré les meves per si voleu inspirar-vos

Enllaç al xat

Les meves preguntetes:

1a pregunta
Veig que el dia 9 se'ns informa a aquesta web que es presenta en audiència pública la proposta de pressupost de 2014 només amb dos dies d'antel·lació, que no deixen massa espai per a la participació, i buscant la informació al BOP de Barcelona no trobo les dates en què estarà exposat.

Quin és el motiu per a informar amb terminis tan justos i per vies tan poc conegudes com el BOP?

Donar la informació per a la participació i terminis tan curts no s'afavoreix que la ciutadania ens impliquem en la vida política municipal.


2a pregunta
Penseu posar a disposició de la ciutadania el pressupost complet i en format treballable?

Com a ciutadana de Sant Joan Despí no en tinc prou amb una presentació de 10 diapositives en pdf. L'any passat ja ho vam demanar i va costar aconseguir-ho. Aquest any tornarà a caldre pressió ciutadana per tenir més transparència?

La presión ciudadana logra una mayor transparencia de las cuentas municipales - La Marea

[Nota de premsa] Els pressupostos del 2014 són un atac al país

La PACD s’adhereix a la desobediència als pressupostos del 2014 i els ofereix complets i en format treballable.

 

La PACD es posiciona en contra de l’aprovació dels pressupostos 2014 ja que els comptes de la Generalitat són opacs i perpetuen l’espiral de l’endeutament públic, la privatització dels serveis públics i l’espoli dels béns comuns. Se suma a la crida a la mobilització “Desobeïm els pressupostos”  del 4 de desembre a les portes del Parlament organitzada per Juntes Podem.

 

Barcelona, 29 de desembre de 2013. Amb 41.640  persones desnonades, 44.890 acomiadades, 1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000 treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE… la situació econòmica i social de Catalunya continua empitjorant seguint la tendència dels anys anteriors. Malgrat això, el govern de la Generalitat amb el suport d’ERC presenta uns pressupostos -aparentement “socials”- per el 2014 enmig de proclames de sortida de la crisi i de construcció d’un nou Estat que són una nova prova del desmantellament dels poders i serveis públics a Catalunya. 

Un pressupost és polític

Els pressupostos no són mai, com ens volen fer creure, un instrument tècnic del govern, si no la materialització econòmica de les prioritats polítiques d’un govern. Així, distingeixen el que és “inversió” (els diners públics que reverteixen en l’economia privada en àmbits com la recerca i innovació, el turisme o el finançament de l’ICF) del que és “despesa” (diners públics destinats a educació, salut, benestar i d’altres serveis). És polític considerar la “inversió” com a un instrument per a sortir de la crisi i la “despesa” com una càrrega pública.

Un altra novetat política i no tècnica és la “corresponsabilitat” compartida per sortir de la crisi, en què govern, treballadors públics i ciutadania han de remar plegats per tirar endavant el país: el govern elimina 57 entitats públiques des del 2011, els treballadors hi posen part del sou i la ciutadania socialitza les pèrdues. Des de la PACD denunciem que ni a les empreses ni a la banca se’ls exigeix responsabilitat en la sortida de la crisi i que el govern oblida que no és un agent propi diferent de la ciutadania, n’ha de ser la representació executiva.

Els pressupostos de la misèria

Els comptes que presenta el conseller Mas-Colell no són uns pressupostos socials i deixen clares les prioritats de qui els aprova: en les despeses, l’increment en milions d’euros de la partida d’interessos del deute supera la de Benestar i Família; Justícia augmenta un 0’1% respecte 2013 (perquè inclou financements diferits de la Ciutat de la Justícia) i Educació i Sanitat només augmenten un 0,2%, mentre Interior rep un increment del 0,6%. Pel que fa als ingressos, cal destacar que la Generalitat té greus limitacions alhora de recaptar diners públics. La partida més alta, amb diferència, correspon a les transferències (suposen un 61% dels ingressos) i les solucions que planteja el govern amb ERC són la venda de patrimoni i les concession, és a dir, privatitzar el país. S’aspira a ingressar 847 milions d’euros amb la venda de patrimoni al llarg del 2013. Aquesta xifra, que duplica la de 2012, deixa una Generalitat en dependències de lloguer que ja s’ha venut béns comuns com l’aigua -ATLL, AGBAR-, autopistes, empreses municipals rendibles, transport públic, aparcaments.

Austeritat és misèria

Les mesures d”austeritat preses fins ara no han servit per millorar la situació del deute català, al contrari ha continuat augmentant, tant en interessos com en import total del deute. Des de 2008 al 2014 el deute català ha passat d’un 10,4% a un 30’3% del PIB (de 21.000 a quasi 60.000 milions d’euros). Aquest fet repercuteix en la quantitat d’interessos que paguem entre totes i que a 2014 seran de 2.077 milions d’euros (a l’inici de la crisi eren 919 milions d’euros). Les quantitats que gestiona la Generalitat són d’una despesa de 25.555M€ i uns ingressos de 23.608M€; el deute, per tant, les duplica amb escreix. Sota un augment misèrrim de de la despesa i després de retallar-ne 1.899M€ l’any passat, 1.612 l’any 2012 i 2.267 el 2013 en salut, educació, benestar o cultura, s’amaguen les quantitats necessàries per a pagar els interessos del deute de la Generalitat amb entitats financeres.

Opacitat en el deute català

El deute és un element que condiciona, no només la política estatal, sinó també la catalana, en canvi la transparència brilla per la seva absència. No tenim accés a la informació detallada del deute català ni dels creditors i així ho vam denunciar el 27 de setembre via instància a la Generalitat. Dos mesos després de presentar “La web de Transparència”, el govern continua negant a la ciutadania el que és seu: el coneixement d’on van destinats els diners de les catalanes i els catalans. Destaquem que, malgrat haver creat aquesta web, no ha facilitat els pressupostos complets i en un format treballable. Des de la PACD treballem per tenir informació actualitzada en format obert i compartir-la en les màximes vies possibles i creiem en la necessitat de controlar l’execució dels pressupostos 2014, de la Generalitat i de la resta d’ens que la formen, durant l’any de manera col.lectiva, per això facilitem l’arxiu excel de la previsió de comptes d’aquest any.

Desobeïm

La PACD no pot acceptar l’aprovació d’aquests pressupostos que incideixen en el trencament del país, en la venda dels béns públics i la privatització dels serveis de tothom. Els partits que l’aproven arroseguen Catalunya al centre de l’espiral de deute i és necessari que la ciutadania s’hi oposi. Des de la PACD opinem que els passos a seguir són l’auditoria ciutadana per fiscalitzar els poders públics i la presa directa de la sobirania si la dignitat de les persones no és respectada. No és cert que només es pot retallar o vendre, hi ha alternatives i es poden definir apostant per processos participatius, des de la ciutadania i els moviments socials a diferents nivells, no només l’autonòmic, sinó també el municipal.

Per aquesta raó donem suport a la concentració davant del Parlament el pròxim dia 4 de desembre. Una concentració que vol fer arribar el descontent d’una població castigada per les injustícies i les retallades als parlamentaris i parlamentàries, a una classe dirigent que s’entossudeix a girar l’esquena als més desfavorits i perseguir el benefici d’uns pocs. Per tot això, desobeïm els Pressupostos!

El 4 de desembre jornada de lluita

Totes al Parlament. Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!

[18 h a Foment-Via Laietana 32]

auditoriabcn@gmail.com

@AuditoriaBCN

No a les retallades del govern espanyol i del govern de la Generalitat

Comunicat de Revolta Global- Esquerra Anticapitalista

Des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista volem denunciar l’aprovació, amb la complicitat de CiU i ERC, d’uns pressupostos antisocials i que ens mantenen en l’espiral d’endeutament del sistema capitalista. El govern i els seus aliats, han presentat uns comptes que volen fer-nos creure que són socials i evitaran les retallades a cop de privatitzacions i venda de patrimoni. Aquest dimecres els 70 diputats de CiU i ERC han rebutjat, en una votació única, les diverses esemenes a la totalitat que s’hi havien presentat, i no resta més que esperar-ne la seva aprovació a principis de desembre, després de les esmentes parcials.

Aquests pressupostos falsament socials, fan equilibris per mantenir la despesa en un context en què, com es diu al mateix projecte "No es pot reduir més el pressupost perquè la despesa per habitant ja ha retrocedit fins a nivells de 10 anys enrere". Aquest retrocés ha estat guiat a cop de tisora, pels qui ara el volen maquillar. No augmenta la despesa social, ja que la partida de despeses, sense comptar els préstecs, s’incrementa en 123,4 milions € i 82 són per la pujada dels interessos de deute. No podem qualificar de socials uns pressupostos en què la conselleria d’Interior rebrà un 0’6% més per a despesa i Salut i Ensenyament només un 0’2% i que abans de la seva aprovació ja tenen una desviació amb el deute als farmacèutics que incrementarà el deute públic.

La Generalitat està molt limitada per a ingressar impostos propis i té poca voluntat de fer una política de fiscalitat progressiva perquè governa a favor de les grans fortunes. Han pres el camí de vendre’s la casa i anar de lloguer i per compensar el dèficit es venen el patrimoni (864 milions €, més del doble dels 407 milions € que es van vendre l’any passat) i privatitzen els serveis, traspassant el patrimoni públic a mans privades i passant a pagar rendes per allò que abans era públic.

Any rere any, creixen el deute i els interessos de la Generalitat i els assumeix la ciutadania. Les mesures d’austeritat no han servit per sortir de l’espiral, l’han accentuada. De la mateixa manera que les privatitzacions encobertes al gran capital que deixen entreveure aquests comptes i que continuen potenciant un model econòmic basat en l’especulació, l’endeutament i la polarització de la riquesa.

Hi ha un altre camí a la venda del país i les retallades: la recuperació de la sobirania popular. Ja n’hi ha prou de convertir uns pressupostos que enriqueixen a les elits en un panflet per enganyar a la ciutadani. Cal una República Catalana que sigui sobirana per decidir com es recapten els impostos i en què s’inverteixen. Cal prioritzar la vida de les persones per sobre de l’enriquiment d’uns pocs, en nom dels quals, CiU i ERC pretenen deixar-nos un país empobrit que acumula més dificultats per afrontar les necessitats socials i més dependència, no només de l’estat, sinó també de la troika.

El mateix Mas-Colell inclou en el projecte dels pressupostos una afirmació que subscrivim: "Anar més enllà en l’ajust presupostari podria representar un deteriorament greu del teixti dels serveis públics i del nostre estat del benestar" En prenem nota per recordar-li: per aturar aquests pressupostos no ens queda altra via que la mobilització ciutadana. Per això, des de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista ens sumem a les mobilitzacions contra els pressupostos que es duen a terme des dels col·lectius combatius, dels moviments socials, de les plataformes unitàries, o de les entitats veïnals. Per què cal que el poble faci front als governs (espanyol i català) que ens extorsionen per a continuar enriquint als de sempre. Perquè no pagarem un deute que no hem contret. Perquè volem recuperar la sobirania enfront de la troika i els mercats:

Aturem els pressupostos! 

Desobeïm! 

Juntes Podem!

#4D Totes al Parlament!

201341.640 persones desnonades, 44.890 acomiadades, 1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000 treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE… i la llista és llarga, molt llarga, per a la societat catalana. Però en els propers mesos només sentirem parlar d’ajust pressupostari, de reestructuració de l’administració pública, de dèficit, de deute, de sanejament, de rescat… és a dir, retallades i privatitzacions, que pretenen convertir en negoci encara més aspectes de les nostres vides. N’estem fartes!

Una vegada més, des dels moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, en definitiva, nosaltres, totes JUNTES, diem prou a les seves retallades, a la seva austeritat, a les seves reestructuracions i al gran capital. Ho diem, per tant, a les dirigents de la Generalitat, que volen aprovar, de nou, uns pressupostos d’injustícies i de retallades; ho diem al Govern espanyol, que ens vol fer pagar el seu deute i el de les seves multinacionals, i ho diem a la Merkel i a la Unió Europea. Manifestem, doncs, que nosaltres no som culpables de la seva crisi-estafa, sinó que simplement en som les víctimes. Per això, cal que el poble recuperi el poder i desobeeixi les polítiques de l’austeritat i el deute.

El 4 de desembre jornada de lluita

Totes al Parlament.

Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!

18h a Foment del Treball-Via Laietana 32

Per què no hem de pagar el deute. Caldes de Montbui #20N

DEMOCRÀCIA (assaig general) de Miquel Martí i Pol

DEMOCRÀCIA
(assaig general)

Els figurants que seuen a la dreta 
de l'escenari, que s'intercanviïn
regularment amb els de l'altra banda,
és a dir, amb els que seuen a l'esquerra.
Quan es trobin al mig, es poden dir
tot el que els passi pel cap, des d'insults
a paraules amables, circumspectes,
poden adoptar un aire displicent,
o bé irritat, o de perdonavides,
i fins i tot poden iniciar
un simulacre de baralla física
que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
Un cop ben asseguts a les poltrones
que reprenguin la representació, 
però tenint en compte que els papers
són canviats i cal posar més èmfasi
per tal de fer versemblant l'espectacle.
Comptaré fins a tres.
            --I jo?
           --Un moment.
Vós... què? Vós a aplaudir i encara gràcies.

Miquel Martí i Pol

De Llibre de Solituds

Presentació del Procés Constituent a Sant Joan Despí

L'assemblea del Procés Constituent de Sant Joan Despí, que va arrencar abans de l'estiu, organitza la presentació del projecte aquest dimecres amb:

Esther Vivas

i Xavier Domènech

 

Ja som 106 adherits a Sant Joan Despí, i tu? www.procesconstituent.cat

 

#EducacióEnMarxa d'@AssembleaGroga

La comunitat educativa no descansa durant l'estiu en defensa de l'educació pública i de la seva qualitat! És per això que l'Assemblea Groga ha organitzat la 1a Marxa per l'Educació Pública. Una marxa que creuarà Catalunya, de Ribes de Freser a Barcelona del 24 al 31 d'Agost!

Consulteu el manifest, adhesions, recorregut i inscripcions al nostre web! www.assembleagroga.info/marxa

Ni un pas enrere en defensa d'allò que és de totes i tots, l'EDUCACIÓ PÚBLICA!!!

Participeu i difoneu!
#EducacióEnMarxa @AssembleaGroga

Auditoria Ciutadana del Deute a #Castelldefels

Xerrada "Auditoria Ciutadana del Deute" amb @Auditoriabcn #16J 19:45h organitzat per @PConstituent de #Castelldefels

2a assemblea #ProcésConstituent a #SantJoanDespí #11J 19h

2a assemblea #ProcésConstituent a #SantJoanDespí. 

Dijous #11J 19h 

AAVV de l'Eixample 

Plaça del Sol Solet

#NoEnsAturaran

Les estudiants de l'assemblea de la facultat de Filologia de la UB volem denunciar la campanya de persecució política que actualment estem patint. Des d'ahir dia 2 de juliol, algunes companyes de l'assemblea han estat citades a declarar a comissaria.

Els fets es remunten a la campanya "Fem fora el Santander de la Universitat" que ha dut a terme l'assemblea de Facultat durant aquest segon semestre. La campanya, l'objectiu de la qual radicava en denunciar la presència d'una oficina del Banc Santander a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona, ha consistit en "escraches" pacífics davant la seu bancària, inspirats naturalment en el model de la PAHC. Les militants que han pogut conèixer el motiu de la seva imputació estan acusades de "danys i desperfectes en béns immobles" o "d'accedir a una oficina contra la voluntat del responsable."

La història és vella: en plena crisi de legitimitat dels grans poders econòmics, que veuen com la seva capacitat per guanyar consensos socials es dissemina, la repressió esdevé arma necessària per sembrar intimidació, dubte i divisió entre les que lluiten.

Des de l'assemblea de Filologia volem denunciar la criminalització amb què es tenyeix la nostra protesta legítima contra un dels principals agents de la privatització de la Universitat. Convé recordar que Ana Patricia Botín, filla d'Emilio Botín -president del Banc Santander-, és la presidenta de la fundació "Conocimiento y Desarrollo" (CyD), òrgan encarregat de la planificació i el disseny dels nous models de governança de la Universitat -els quals representen, com sabem, l'aniquilació del darrer alè de democràcia que encara resta a la institució-. Igualment, no oblidem els milers de desnonaments provocats directament pel Banc Santander, i amb ells, els consegüents esquinçaments de les vides de famílies senceres.

Denunciem la violència que estan patint alguns estudiants durant el procés de persecució política dut a terme per la Brigada d'Informació del cos dels Mossos d'Esquadra. L'assetjament a les participants de l'assemblea, espai de diàleg i participació democràtica de la facultat, pren una forma que oscil.la des d'insistents trucades als telèfons personals fins a la visita dels agents als domicilis de les estudiants; l'actitud agressiva i amenaçadora és una constant que travessa tots els casos. Igualment, condemnem l'existència de fitxers policials amb dades personals d'aquelles que lluiten per la llibertat i la justícia social, així com la introducció d'agents infiltrats als campus universitaris i escoles. Recordem, també, que aquestes imputacions es sumen a les set detingudes arran de la vaga d'estudiants del 28 de febrer d'enguany, als encausats del 29 de març o a les detingudes per la vaga del 29 de febrer del 2012.

Denunciem, d'altra banda, que el fet que aquestes imputacions es realitzin a l'estiu pretén invisibilitzar la repressió, fent-la més que mai sibil.lina i traïdora, com una màfia que extorsiona amb hipocresia. És una bona mostra del canvi de política d'Interior: més intervencions posteriors, a partir de gravacions, i menys brutalitat davant les càmeres.

Observem, finalment, que la major part de les encausades són estudiants de primer curs, la qual cosa evidencia, creiem, que la persecució política pretén intimidar les lluitadores més joves, tal vegada imaginables més susceptibles a la inseguretat i a les incerteses. Des de l'assemblea de Filologia no podem rebre aquesta presumpta anàlisi sinó amb un somriure sorneguer. Els seus cops ens fan fortes, estem unides i tenim més clar que mai quins són els nostres objectius. Les seves imputacions absurdes no ens aturaran. La solidaritat, ja ho sabem, és la nostra millor arma.

FORA EL BANC SANTANDER LA UNIVERSITAT!

PROU CRIMINALITZACIÓ AL MOVIMENT ESTUDIANTIL!

PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, UNIVERSAL I DE QUALITAT!

Assemblea d'estudiants de la Facultat de Filologia de la UB.

JUNTES HO PODEM TOT!

Enviado desde mi BlackBerry de Yoigo

El periodisme, un servei social venut al poder

Tret de sortida al reportatge “El periodisme, un servei social venut al poder“. Amb aquest títol pretenem expressar la principal conclusió que obtenim a partir de tot el reguitzell d’entrevistes dutes a terme, totes les reflexions exposades i el contrast dels diversos punts de vista que ens hem anat trobant al llarg d’aquesta investigació. Efectivament, com sempre ha estat, el poder té un vincle d’influència amb els mitjans de comunicació.

La societat conviu amb aquests mitjans i nosaltres anàvem a la cerca testimonis que exposessin aquestes vexacions i pressions diàries sobre el periodista i les denunciessin. A mesura que hem anat avançant amb el reportatge hem vist que aquest era un objectiu utòpic i ens hem decidit a recollir els diferents punts de vista que giren al voltant d’aquesta realitat, perquè encara que no es vulgui demostrar, existeix.

Fins on arriba, però, aquest lligam? És tant subtil i imperceptible que gairebé no es pot observar? És més forta que mai la relació entre la política, l’economia i el periodisme? L’ètica periodística està en una fase de caiguda? Qui ha denunciat tota aquesta situació?

Són algunes de les preguntes que ens fèiem a l’inici. L’objectiu principal d’aquest reportatge és demostrar que els interessos econòmics dels inversors en els grups de comunicació i que els poders polítics influencien les informacions que els mitjans publiquen.

Aconseguir un objectiu tant ambiciós resultava molt complicat al principi, així que vam decidir demostrar aquest fet en un grup de comunicació per ser més realistes i el Grup Godó, ens va semblar un grup adient en el qual centrar-nos, perquè aglutina molt poder en el grup i mitjans.

El Grup Godó va néixer a partir de la fundació de La Vanguardia l’any 1881. En aquests 132 anys de trajectòria, aquest diari s’ha consolidat com el més venut a Catalunya tot i les recents pèrdues, per la qual cosa és també el principal periòdic generador d’opinió pública. Des dels seus inicis fins al 2013, aquest hòlding de comunicació és propietat de la família Godó, tot i que compta amb un accionariat privat i amb multitud de patrocinadors de les elits econòmiques més poderoses del país.

El fet culminant que va causar el nostre interès per conèixer a fons les dinàmiques internes del Grup Godó i els seus vincles amb el poder político-econòmic va ser el silenci per part de La Vanguardia respecte a la manifestació que es va dur a terme el 9 de setembre de 2011 contra ‘La Caixa‘. Això es tracta d’un fet objectiu, ja que a l’edició en paper del dia següent aquesta reivindicació no va ocupar ni tan sols un breu en cap secció del diari. És sabut que el Comte de Godó i el president de l’entitat bancària més poderosa de Catalunya, Isidre Fainé, tenen interessos comuns i vincles estrets amb el poder polític.

[...]

Si us ha agradat, si en voleu saber més, si voleu seguir l'evolució del projecte, podeu visitar el bloc del projecte o a twitter o FB. 

Ni 7, ni 1, ni 1/2, ni cap! x @solidaritat29m #ni7ni1

Manifestació 1 de juny 17h Plaça del mercat (el Clot)

Concentració 5 de juny 10h Ciutat de la Justícia

El proper 5 de juny se celebrarà el primer judici arran dels fets succeïts durant la vaga general del 29 de març del 2012. Aquell dia va haver-hi més de 50 detencions, les quals van continuar fins al setembre i ja se'n sumen més de cent a tot Catalunya. De moment, les peticions fiscals són altes i tant la Generalitat com l'Ajuntament estan prenent partit presentant-se com a acusació particular. A tres veïns del Clot els demanen 7 anys de presó; l'acusació: bolcar contenidors. Cosa que en les seves paraules han traduït en desordres públics, danys i delicte contra la seguretat vial.

La llibertat de totes les imputades és la nostra.
La lluita, de totes.
Al Clot i a tot arreu... absolució vaguistes!

http://solidaritat29m.noblogs.org/
@solidaritat29m

Apadrinar una cabra i auditar el deute

Entrada al bloc de @jcomajoan

Article publicat a la secció "A corre-cuita" d'EL 9 NOU d'avui:

"El món el podem canviar. Amb petits grans projectes i amb d'altres de més ambiciosos ni que sigui a partir d'una modesta iniciativa local. Dues mostres d'aquesta setmana mateix. S'acaba el termini per col·laborar en el micromecenatge per apadrinar una cabra al Montseny. No és broma. És un projecte de La Tavella, la marca d'agricultura i ramaderia ecològica del centre especial Viver de Bell-lloc i al qual aquest 2012 es va afegir Sant Tomàs. Una alternativa laboral per a persones amb risc d'exclusió, més necessària que mai en aquests temps d'exclusió massiva. Ara fa un any ja van promoure la campanya "Apadrina una gallina", que ha permès a la gent gaudir d'ous ecològics. I, sobretot, donar feina estable a dues persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental sever. Ara es tracta d'apadrinar entre tots un ramat de cabres que produiran llet per fer formatge, unes, i netejaran el sotabosc, les altres. Més informació i oportunitat d'aportar entre 10 i 500 euros al projecte "Una cabra en el Montseny" a www.goteo.org.

I d'aquest petit gran projecte, a un per canviar el món. És possible. Posant-hi un minso gra de sorra en el node local de la Plataforma Ciutadana per l'Auditoria del Deute que es vol constituir a Osona. Més detalls, dissabte a les 7 a l'acte que es farà a l'espai ETC de Vic. La Iolanda, la Sònia i en Daniel de la Plataforma Ciutadana de l'Auditoria del Deute parlaran d'aquest deute i intentaran respondre a diferents interrogants. Qui ha generat aquest deute? És legítim aquest deute? On ens condueix assumir-lo? Hi ha alternatives? El sofà de casa no ens salvarà de l'exclusió. Sí que ho pot fer tenir arguments per rebatre les polítiques d'austeritat aplicades pels governs obedients als dictats de la troika. Informar-se, primer, i mobilitzar-se, després. Amb les retallades aplicades fins al moment ni tan sols es retorna l'import dels interessos que el deute genera i per tant continua augmentant. El deute, doncs, es converteix en un carreró sense sortida. De sortida al carreró, però, n'hi ha. Igual que per a les persones, no diferents, sinó "amb capacitats diferents", com en diuen a La Tavella, també n'hi ha per a la resta".
Enviado desde mi BlackBerry de Yoigo

Deute, retallades i educació a tres bandes

Crònica de la xerrada a @EncantsEnLluita. Seguiu el twitter o el bloc. Valen molt la pena.

La segona xerrada del dilluns va tenir tres protagonistes: la Sònia Farrés, el Marc Casanovas i l'Ainoa Alanís, tots tres vinculats al món de l'ensenyament públic. Amb ells vam parlar del deute públic i de les retallades en educació.

La Sònia Farrés, de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD),  ens va explicar el mecanisme que hi ha al darrera del deute. Uns pocs conceptes molt senzills però molt reveladors. Com tots els deutes, el deute de l'estat té uns periodes de venciment. Però, a diferència del que passa correntment amb els deutes, el deute de l'estat no es paga mai sinó que, arribats al venciment, es refinancia. En el moment de refinanciar, l'estat ha de renegociar amb els seus creditors les condicions del deute. I quan els creditors - els bancs - apliquen al deute un interés més alt que el que hi havia fins llavors, és quan l'estat ha de fer retallades en els seus pressupostos. Aquesta mecànica que permet que els estats no liquidin mai els seus deutes explica que Espanya tingui un deute d'uns 4 bilions d'euros, quantitat que és equivalent a quatre vegades el PIB de l'estat o, el que és el mateix, la capacitat neta de producció econòmica d'Espanya durant quatre anys. L'origen del deute del conjunt d'Espanya es distribueix segons la gràfica següent (20% deute familiar, 17% deute públic i 63% d'empreses privades).

Amb aquestes dades a la vista, queda clar que les retallades són una socialització d'un deute que en realitat és privat. D'alguna manera, és una coartada dels poders per fer creure a la població que els diners han desaparegut i que tots en som responsables. No és que no hi hagi diners, és que els que hi ha no es destinen als serveis públics que s'haurien de destinar.

A la PACD, a la qual pertany la Sònia, consideren que les retallades no solucionen res i que vincular-les al deute és una manipulació. Des de l'Auditoria, amb el lema No devem, no paguem defensen i promouen el repudi del deute; i no només a Espanya sinó a tota Europa. La Sònia ens va explicar casos com els d'Islàndia, àmpliament conegut, i el de l'Equador; països que van sortir de la seva situació de crisi amb un procés d'auditoria del deute o el no pagament d'una part del deute il·legítim. En aquest sentit, i segons s'explica al web de la PACD, el dret internacional considera il·legítim un deute si procedeix de prèstecs que, per com van ser concedits, gestionats i en allò que financien, de forma directa o indirecta, atempten contra la dignitat de la vida i dels ciutadans i posen en perill la convivència pacífica entre els pobles.

La PACD també combina, igual que la PAH, accions a llarg termini (per repudiar el deute i desmuntar el sistema) amb accions a curt termini (vincular lluites i empoderar la gent aclarint els termes en que es descriu l'economia, que són intencionadament complicats). L'Auditoria lluita per la transparència de l'administració i la depuració de responsabilitats, treballant per demostrar la il·legitimitat del deute i les retallades i, si fos possible, la seva il·legalitat.

El Marc Casanovas, de Marea Groga i l'Assemblea d'interins, ens va proposar una reflexió al voltant del consumisme i la seva incidència en l'educació. Ens va explicar que a Europa estem canviant el sistema educatiu cap a un model que ens aproxima al dels Estats Units, i tant el projecte de la LOMQE (la coneguda com a llei Wert) com la llei d'educació catalana (12/2009, del 10 de juliol) van en aquesta direcció, que no és altra que la de desvirtuar el caràcter públic de l'educació i limitar-hi la participació de la societat. El model educatiu actual als Estats Units va néixer arran de la crisi dels anys 70, que va ser una crisi del model de creixement consumista. En aquell moment els estaments del poder van impulsar un canvi en l'educació per tal de limitar la participació de la comunitat educativa en la gestió dels centres i així convertir els pares i alumnes en simples consumidors. Una estrategia manipuladora que promou l'educació per competències i l'economia de centres i, en conjunt, el model de societat consumista que tant afavoreix als qui controlen el capital.

En Marc també ens va parlar de la necessitat de trobar espais per a organitzar-se, recordant que el moviment del 15M en el seu moment va ocupar uns espais que precisament eren propis del consumisme, les places. Uns espais que són genuïnament públics però després d'aquell moment ja no podem ocupar amb la mateixa llibertat.

En darrer lloc, l'Ainoa Alanís, de l'Assemblea de Filologia de la UB, ens va explicar la situació econòmica de l'educació universitària. I, en síntesi, ens va pintar un panorama proper a una privatització de l'educació, amb universitats endeutades, alumnes que s'han d'endeutar per poder pagar els estudis i on les universitats que obtinguin millors resultats seran les que obtindran més finançament. Un discurs que encaixa amb el que ens explicava el Marc sobre el sistema educatiu dels Estats Units, que exigeix que l'alumne que vol cursar estudis universitaris ho faci demanant un préstec que haurà de tornar en finalitzar els seus estudis, quedant l'individu lligat al sistema consumista de bon començament. Amb les darreres pujades de taxes ja no hi ha un accés democràtic a la universitat i es passa d'una universitat de masses a una universitat-empresa. Per tot això, les universitats viuen actualment immerses en mobilitzacions d'estudiants i de professorat (ocupació del rectorat de l'UPC, tancada de 150 estudiants a l'UAB, previsió d'aturada de l'aprovació dels pressupostos de l'UB i interpelació a autoritats a l'UPF que va acabar amb un desallotjament per part dels mossos).

Els nostres tres convidats van acabar animant-nos a continuar amb la iniciativa #encantsenlluita, malgrat la dificultat l 'esforç evident que impliquen accions d'aquesta mena, organitzant-nos i delegant responsabilitats per no eternitzar debats. Si no fem res, ens van advertir, les agressions als nostres drets aniran a més i la sortida de la situació de crisi serà desembocant en un model anglosaxó, del qual ja en coneixem els inconvenients. Amb l'agreujant de què les autoritats podran tenir l'excusa de què el model Europeu és el que ens va portar a l'actual situació de crisi. I no hem de sucumbir al discurs oficial de la crisi, que va començar dient-nos que havíem viscut per sobre de les nostres possibilitats i ara s'esforça en fer-nos creure que no hi ha res a fer. Hi ha moltes coses a fer i fins i tot en el dia a dia, com per exemple evitar els circuits consumistes recorrent a cooperatives de consum o la banca ètica.

Fotografies de l'Albert Armengol

Proposta de #SantJordi

via @AcampadaDespí

Voleu saber com ha dut a terme la seva investigació CafèAmbLlet?

Voleu replicar-la al vostre sector o a un altre? 

Al llibre "Artur Mas: On són els meus diners?" ens expliquen com fer-ho.

Un bon regal per a Sant Jordi. El trobareu a les parades de Sant Joan Despí del Ge El Castanyot, la Cup-Sant Joan Despí i l'Assemblea Popular de Sant Feliu i a la parada de Martorell al costat del Centre de Cultura. 

També n'hi ha a llibreries d'Esplugues, Molins, Sant Feliu i Sant Joan Despí, Martorell, Rubí, Sabadell, Gavà, Sant Boi, El Prat, Hospitalet, Vallirana, Corbera Sant Vicenç dels Horts... 

Llistat i adreces de les llibreries del Baix Llobregat i el Vallès on podeu trobar-lo.

De Sabadell a Vic. Auditoria's Tour!

"Auditoria ciutadana en acció!" El 18 d'abril #MésCafèAmbLlet!

[CAT] [CAST a continuación]

Article publicat al llibre "Artur Mas: On són els meus diners?" que sortirà d'impremta el 18 d'abril. Més info a http://www.cafeambllet.com/press/?p=17670

Auditoria ciutadana en acció!

CafèAmbLlet és un nom quotidià per a una revista d'àmbit local, que convida a fullejar-la mentre seus a esmorzar a un bar o esperes torn a un centre sanitari. Lluny de tenir un contingut banal, ha esdevingut un referent social d'informació veraç, complexa però explicada amb un llenguatge social que permet assimilar-ne el contingut sense esforç. El risc d'indigestió no es deu a la redacció, sinó als escàndols que s'intueixen quan aprofundeixes en la investigació dels seus redactors: l'Albano Dante i la Marta Sibina.

Des de la PACD (Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute: “No devem! No Paguem!”) fa temps que seguíem amb interès la tasca de CafèAmbLlet. Som una plataforma que lluita per conscienciar la ciutadania que té el dret i l'obligació de fer-se càrrec del control dels comptes públics, per empoderar-la. Gran part de les nostres activitat van dirigides a  desmuntar el discurs de les retallades a través de la lluita per la transparència i a depurar responsabilitats dels autèntics causants d'aquesta “crisi” que està servint d'excusa per a instaurar unes “retallades” que són en realitat un canvi de fons de la societat que hem viscut fins ara. Però sabem que tot això no ho farem com a col·lectiu aïllat, per això apostem per vincular les lluites ja que des de tots els sectors i els àmbits estem patint les mateixes mesures i el deute és l'excusa transversal utilitzada per a justificar-les. Ens podríem estendre argumentant aquesta afirmació, però citant l'Artur Mas, “Ara no toca”, i direm només de passada que no podem continuar amb aquesta política d'endeutament ja que només ens porta al deteriorament dels serveis públics i a la dependència del sector privat amb el que implica: tot allò que no sigui rendible deixa de ser important.

Doncs bé, per a nosaltres, la Marta i l'Albano són l'exemple perfecte d'auditors ciutadans. la preocupació per fets tan quotidians com que als hospitals del Maresme s'hagués de pagar per reclinar una cadira o que deixessin de donar mantes als malalts i les hagués de dur la família de la persona ingressada, van començar a investigar com funcionava la gestió d'aquestes institucions públiques. Evidentment es van trobar amb silenci. Som a un estat que està a la cua d'Europa en transparència. La cultura dels polítics professionals i, sovint, dels funcionaris que porten anys treballant per a ells és la de dificultar l'accés de la ciutadania a la informació. Ens volen ciutadans passius i la curiositat i la perseverança de persones com aquesta parella de periodistes, els incomoda en gran mesura. Considerem que són un exemple d'auditors ciutadans perquè es van dedicar a demanar informació susceptible d'interès ciutadà, van convertir aquesta sol·licitud en un procés públic i en van informar a la població a través d'un llenguatge entenedor en formats diversos (articles impresos a la revista gratuïta, vídeos i articles a la seva pàgina web, i difusió de material audiovisual a les  xarxes socials).

Com a plataforma havíem intentat contactar-hi diverses vegades, com tant d'altres col·lectius, però d'entrada no ens va ser possible. Després de conèixer-los i saber de l'allau de correus i trucades que reben al llarg del dia, és fàcil d'entendre. Malgrat això, i perquè ja som moltes les que tenim com a fita de la nostra lluita un bé comú amb característiques molt similars, va resultar que aquesta iniciativa personal ha acabat convertint-se, de manera natural, en un model a seguir i des de la PACD recolzem totalment aquesta feina. És una mostra que hem de combinar i treballar per encaixar diferents tipus d’experiències: l'assembleària i les iniciatives personals.

Empoderament ciutadà

“Això ho pot fer qualsevol amb un ordinador i un mòbil” així convida l’Albano a les seves xerrades a replicar aquesta tasca. I realment no han gaudit de més recursos. Són dues persones i una treballadora a temps parcial. Tenen un petit despatx a casa, amb els guions de treball impresos en dinA4 penjats a les parets, una taula amb un ordinador, una curiositat insaciable, un gran sentit de la justícia i la legitimitat i constància, molta constància. 

Quan ens vam conèixer personalment, l’agost passat, ens vam trobar amb dues persones convençudes que la seva tasca era important, però amb un cert desànim per la dificultat de fer conèixer tota aquesta informació a la població afectada per les retallades en sanitat i preocupats pel judici que encaraven al setembre. Venien buscant algun grup que els pogués donar suport i ajudar-los en la difusió, però estava clar que aquesta no era la solució. Mesos després és un plaer veure com han evolucionat i crescut en la seva forma de fer activisme. Han descobert i han tret el màxim profit al treball en xarxa. Han deixat de banda la idea que tenim molts al principi -que tothom ha de posar-se a treballar per al nostre projecte- i han assimilat que el que és efectiu és connectar els diferents col·lectius que treballen en temes o amb objectius semblants. Som molts i som bons en el que fem, i com va dir el @Ciudadano_zer0 des del barri d'internet, el moviment 15M no només ha teixit una xarxa política sinó una xarxa políticoafectiva. Ara, CafèAmbLlet ja són experts en vincular lluites ells mateixos; tenien una gran targeta de presentació, la tasca prèvia els avalava, totes sabíem que no venien a vendre'ns fum, han après a coordinar-se i no només reben sinó que qualsevol que hagi compartit espai de lluita amb ells sap que donen moltíssim. Treballen des de la humilitat i l'autonomia i amb un alt grau d'empatia. 

Vincular lluites

Han estat uns "xerraires" incansables, han anat a tot arreu on els ho han demanat: assemblees de barri, hospitals, amb organitzacions polítiques i candidatures municipals com la CUP, les CAV del Vallès o Revolta Global. Han compartit taula amb la Teresa Forcades, amb l'Ada Colau, amb l'Esther Vivas i amb molts d'altres. S'han carregat de paciència per explicar-nos d'una manera planera i pedagògica com funciona la gestió de la sanitat privada i han ajudat a desmuntar el fals discurs que tot allò que és públic funciona malament i que la gestió privada és més efectiva. L'Albano i la seva pissarra i la Marta en els vídeos ens ha deixat clar que la gestió privada dels diners públics comporta opacitat i que si busques una miqueta descobreixes relacions entre massa empreses vinculades a assessors o càrrecs públics. Ho han fet des de la proximitat i la passió, mai com a experts o des d'una posició de superioritat per haver dut a terme una investigació, sinó explicant com han fet el procés d'una manera tan senzilla i clara que empodera per a fer el mateix. 

I ho han fet arreu de Catalunya i cal valorar, i de vegades des de la centralitat de Barcelona no es fa, que tot això ho han fet des d'un municipi de La Selva i que només un té carnet de conduir per tant aquests desplaçaments per a fer les xerrades allà on els han convidat, els han suposat una inversió de temps considerable, s'hagin mogut en transport privat o públic. Mai no han dit que no -tret de si la febre els ha obligat. Poques persones posen tantes facilitats perquè puguis comptar-hi. De tota aquesta voluntat de fer conèixer el seu discurs i de col·laborar amb tothom n'han rebut els fruits: primer amb el gran suport que van rebre durant el judici que van haver de suportar; després amb la col·laboració ciutadana per a dur a terme aquest llibre que teniu a les mans; i, per sempre, un munt de gent que els ha descobert i que ja se'ls estima, no només per la tasca que han fet, sinó perquè l'han fet amb integritat i passió.

CafèAmbLlet per desmuntar el discurs

Pot semblar una evidència, però volem dir que l'Albano i la Marta són periodistes, però periodistes de veritat. Dels que investiguen moguts per la curiositat i la independència que hauria de tenir qualsevol que exerceixi aquesta professió. La seva tasca l'han explicat en més d'una ocasió amb una cita de George Orwell que exemplifica perfectament la seva manera de fer i la seva motivació: “Periodisme és imprimir alguna cosa que un altre no vol que s'imprimeixi. La resta són 'relacions públiques'”. Al nostre imaginari dibuixem al periodista com algú que investiga, descobreix i denuncia públicament allò que algú altre amaga; a les facultats de periodisme, però, ensenyen més a gestionar la informació que arriba a una redacció que a la investigació independent. Per això pensem que l'Albano i la Marta són periodistes socials, segurament l'adjectiu hauria de ser redundant, però és que CafèAmbLlet sí que ha incidit en els temes que preocupen a la societat i s'han dedicat a desfer el cabdell de vinculacions entre l'empresa privada i la gestió pública que, si bé no podien afirmar directament que eren corruptes, sí que van denunciar que eren opaques i van llençar les preguntes que qualsevol de nosaltres tenia al cap: "Per què aquesta opacitat? Què amaga?"

I no ha estat senzill, els mitjans de comunicació tradicionals no s'han fet massa ressò,  tret de comptades excepcions, de la tasca que han fet. Ells ja ho expliquen, la "majoria de mitjans de comunicació estan controlats pels poders financers i polítics que s’han beneficiat durant anys del sistema sanitari". I, de fet, això és quelcom que qualsevol periodista que treballi a un mitjà de comunicació de masses t'ho confirma: no poden publicar el que volen, no poden decidir, no tenen independència. Durant el judici al qual es van haver d'enfrontar, no hi va haver mitjans de comunicació tradicionals, i ens consta que tenien vetat cobrir la notícia. Després de la condemna, CafèAmbLlet va haver de retirar el seu vídeo d'internet, és a dir, que han patit censura directa i indirecta. Però sempre ens queda la premsa internacional, i si aquí els mitjans poden ser coaccionats o controlats pels interessos econòmics d'uns quants, no passa el mateix amb la premsa internacional, així que la revista local CafèAmbLlet va acabar sortint a un mitjà com The Washington Post.

La lluita per la transparència i per depurar responsabilitats

I és que aquesta publicació gratuïta i la seva versió digital, han fet trontollar l'estabilitat de l'entramat de relacions econòmiques entre empreses privades i organismes públics o privats que gestionen els nostres diners destinats a la sanitat. La mostra ha estat que un simple vídeo on no es deia ni una sola falsedat, però que va pecar de tenir un títol massa agosarat, ha servit perquè des dels cercles de poder se'ls intenti represaliar, en aquest cas per la via judicial. I això ens porta a qüestionar-nos la  legitimitat de la nostra justícia quan els corruptes triguen mesos o anys en ser jutjats i sovint acaben marxant impunes, i una parella que alerta sobre la corrupció al sistema sanitari català és jutjada i condemnada per un vídeo penjat a internet. Aquesta estratègia de desgast, però, no ha tingut l'efecte que devien esperar, més aviat tot el contrari. D'una banda, els ha enfortit personalment; passar el tràngol d'anar a judici per a la ciutadania és un fet traumàtic, i més quan estàs plenament convençut que la denúncia és injusta, però si ets capaç de treure la força per no oblidar la importància i legitimitat de la tasca que has fet i et serveix per aprendre dels errors, en surts reforçada. De l'altra, ha estat una prova de foc per veure quin suport tenien al carrer, i ha quedat clar que els qui els valorem ho fem, no només per la informació que han fet pública, sinó també per la seva coherència personal i perquè són persones senzilles, clares i autèntiques que aconsegueixen fer-se estimar. I, finalment, si la intenció era el desgast econòmic, aquest projecte deixa clar que estem disposats a assumir la multa de manera col·lectiva i a reconvertir la condemna en una oportunitat per treure'n profit entre totes: haurà servit per finançar aquest manual i perquè puguem aprendre dels encerts i els errors de la Marta i l'Albano i siguem capaces de dur aquest model d'auditoria ciutadana al nostre àmbit.

Ara cal veure si el tribunal es referma en la condemna, perquè el temps els està donant la raó, moltes de les persones que des de CafèAmbLlet es va alertar que rebien diners de la sanitat catalana i que en feien una gestió opaca estan sent investigats. Carles Manté, Josep Prats o Xavier Crespo han estat imputats, ara cal veure quants més acabaran a la banqueta dels acusats i si la justícia farà la seva feina o confirmarem que n'hi ha dues: una per als qui tenen diners i una altra per a la ciutadania.

#SomHiDragons

La via judicial no ha estat l'única que han utilitzat per a exercir la repressió sobre la revista: també han estat silenciats als mitjans de comunicació i els han retirat exemplars de la revista gratuïta d'espais públics o d'administracions locals de la zona. I cal dir que tot això no els ha frenat. Han continuat la investigació i la denúncia pública i ho han fet mostrant-nos quina mena de persones són: una parella coherent i valenta que ha aconseguit arribar a totes nosaltres amb un gran esforç, no només professional, sinó també personal. És admirable la capacitat que han mostrat per viure amb coherència i mantenir la seva tasca d'informació a la ciutadania. Quan els coneixes personalment, descobreixes que a banda de tota aquesta tasca ingent, hi ha una família que conrea part del seu menjar, que són feliços, que es relaciona d'una manera sana, que són conscients del món en què viuen i el món que volen i lluiten per assolir-lo des de la coherència del dia a dia. I, sobretot, que són persones excepcionals, però no perquè tinguin capacitats o coneixements especials, sinó perquè s'han abocat amb passió i constància a la tasca que els ha omplert i que, i això és el més important, totes som persones excepcionals, totes som CafèAmbLlet, totes som investigadores potencials.

Des de la PACD creiem que cal replicar aquest model a qualsevol àmbit que com a ciutadania considerem important. Gràcies a aquest manual i a la tasca prèvia de CafèAmbLlet, tenim més coneixements per continuar la investigació en la sanitat, però també podem traslladar l'auditoria ciutadana a d'altres administracions o sectors que ens afecten en el dia a dia. Les retallades i la gestió en la sanitat té diferències, però també moltes similituds, amb les d'altres sectors com l'educació, els serveis socials o qualsevol altre: totes mantenen sous d'alts càrrecs però disminueixen la inversió en els serveis que rep la ciutadania, combinen concerts i serveis públics, subcontracten, redueixen personal, contracten serveis d'empreses privades amb poca o nul·la informació sobre l'adjudicació, etc. 

També considerem important entendre l'essència de la seva investigació per traslladar-la a qualsevol àmbit de les administracions. Podem començar analitzant els comptes de l'estat, però no ens serà fàcil entendre-ho, en canvi, des del propi municipi podem investigar i establir mecanismes de control pressupostari que ens serveixin per depurar responsabilitats si hi ha il·legalitats; però, sobretot, a empoderar-nos per exigir el dret a la informació i a la participació. Si aprenem a fer-ho al municipi, fer el salt a les altres administracions serà una evolució natural.

I no cal dir que el món de l'empresa privada és també auditable, hem de recuperar els espais que són nostres. Els comitès d'empresa tenen accés a part de la informació econòmica: analitzar-la, difondre-la, denunciar allò il·legal o il·legítim i exigir la participació és un altra via que convé explotar. 

El perquè és necessari que la ciutadania dugui a terme aquesta tasca és senzill d'explicar: el problema del deute de l'estat no és un problema de deute públic, sinó de deute privat avalat per l'estat o reconvertit per mecanismes diversos en deute públic. Totes les retallades i reformes que estem patint s'estan justificant culpabilitzant-nos a nosaltres com a usuaris de la sanitat o l'educació, consumidors irresponsables, abusadors de serveis públics, etc. Si revisem els comptes de l'estat o d'altres administracions veurem que els diners públics sovint es destinen a enriquir i reforçar unes elits i no pas a cobrir les necessitats bàsiques de la població: sanitat, educació, habitatge... Resulta que vivint en un sistema que fomenta el consum per sobre de moltes altres coses, els "clients" hem deixat de tenir la raó. Ens toca treballar per deixar de ser vistos i de creure'ns "clients" i per redefinir la paraula "ciutadania". Hem de deixar de ser ciutadans passius per participar de la vida política, és a dir, decidir cada dia com volem que sigui la nostra societat i com volem que sigui la seva economia. 

Si volem lluitar contra la corrupció, hem d'aprofitar aquest moment en què s'estan destapant cada cop més trames de corrupció política per exigir transparència de veritat, no ens podem conformar amb una llei dictada pels mateixos que han estat corruptes o han encobert a qui ho ha estat. Hem d'exigir els mecanismes per posar a disposició de la ciutadania tanta informació com considerem necessària i això només ho aconseguirem amb la pràctica, convertint-nos en auditors ciutadans, tornant a donar el valor que té a la curiositat humana i mantenint-nos constants en aquesta lluita col·lectiva.

Però amb això no n'hi haurà prou. Si assolim un nivell més alt de transparència, ens caldran mecanismes de control constants des de la ciutadania. I no podem permetre que aquests es dissenyin des d'un despatx. L'assaig de pràctiques de control, els errors i els encerts, són els que ens ajudaran a definir com han de ser aquests mecanismes per evitar la corrupció i les pràctiques opaques en la gestió dels nostres diners. Com a exemple podem prendre la intervenció de la Sindicatura de Comptes de Catalunya i del Tribunal de Cuentas per fiscalitzar els comptes d'institucions públiques: la poca transparència, la mala gestió i la més que probable corrupció albergada en el cas Crespo, denunciada per Cafeambllet, ha posat en evidència una vegada més dependència política d’aquestes institucions. Si bé la Sindicatura va realitzar una auditoria l'any 2006 a l'empresa Centros Médicos Selva Maresme (CMSM) en què informava de múltiples irregularitats, aquesta es va quedar tancada en un calaix. Ens podem alegrar, en part, de la valentia d'una persona anònima que va filtrar l'informe a la premsa a través d'El País, però són una alegria i una valentia a mitges, ja que quan ho va fer els presumptes delictes ja havien pràcticament prescrit. 

En resum, CafèAmbLlet és un exemple d'investigació que assoleix els objectius de la PACD: empoderar-se i empoderar, vincular lluites, desmuntar el discurs que justifica les retallades, lluitar per la transparència i per la depuració de responsabilitats. I és un exemple replicable a diversos nivells: més complexos i més senzills; d'un sector, d'un àmbit territorial; dins un col·lectiu o de manera individual. La clau de l'èxit en el seu cas, i en els que vindran, radica en la capacitat que han tingut de posar a disposició pública tota la informació i la feina feta, no només els resultats, sinó també, i sobretot, el procés, el que teniu a les mans. Ara ens toca replicar-ho.

Enric Pons Ferrer i Sònia Farré Fidalgo, membres de la Plataforma AuditoriaCiutadana del Deute: “No devem! No Paguem!” 

[CAST]

Artículo publicado en el libro "Artur Mas: ¿Dónde está mi dinero?" que saldrá de la imprenta el día 18 de Abril. Más info en http://www.cafeambllet.com/press/?p=17670

Auditoría ciudadana en acción!

CafèAmbLlet es un nombre cotidiano para una revista de ámbito local, que invita a hojearlo la mientras te sientas a desayunar en un bar o esperas turno en un centro sanitario. Lejos de tener un contenido banal, se ha convertido en un referente social de información veraz, compleja pero contada con un lenguaje social que permite asimilar su contenido sin esfuerzo. El riesgo de indigestión no se debe a la redacción, sino los escándalos que se intuyen cuando profundizas en la investigación de sus redactores: la Albano Dante y Marta Sibina.

Desde la PACD (Plataforma Auditoría Ciudadana de la Deuda: "No debemos! No Pagamos!") Hace tiempo que seguíamos con interés la labor de CafèAmbLlet. Somos una plataforma que lucha por concienciar a la ciudadanía que tiene el derecho y la obligación de hacerse cargo del control de las cuentas públicas, para empoderarla. Gran parte de nuestras actividad van dirigidas a desmontar el discurso de los recortes a través de la lucha por la transparencia y depurar responsabilidades de los auténticos causantes de esta "crisis" que está sirviendo de excusa para instaurar unos "recortes" que son en realidad un cambio de fondo de la sociedad que hemos vivido hasta ahora. Pero sabemos que todo esto no lo haremos como colectivo aislado, por eso apostamos por vincular las luchas ya que desde todos los sectores y los ámbitos estamos sufriendo las mismas medidas y la deuda es la excusa transversal utilizada para justificarlas. Podríamos extender argumentando esta afirmación, pero citando Artur Mas, "Ahora no toca", y diremos sólo de pasada que no podemos continuar con esta política de endeudamiento ya que sólo nos lleva al deterioro de los servicios públicos y a la dependencia del sector privado con lo que implica: todo lo que no sea rentable deja de ser importante.

Pues bien, para nosotros, Marta y el Albano son el ejemplo perfecto de auditores ciudadanos. la preocupación por hechos tan cotidianos como que los hospitales del Maresme tuviera que pagar por reclinar una silla o que dejaran de dar mantas a los enfermos y tuviera que llevarla la familia de la persona ingresada, comenzaron a investigar cómo funcionaba la gestión estas instituciones públicas. Evidentemente se encontraron con silencio. Estamos en un estado que está a la cola de Europa en transparencia. La cultura de los políticos profesionales y, a menudo, de los funcionarios que llevan años trabajando para ellos es la de dificultar el acceso de la ciudadanía a la información. Nos quieren ciudadanos pasivos y la curiosidad y la perseverancia de personas como esta pareja de periodistas, les incomoda en gran medida. Consideramos que son un ejemplo de auditores ciudadanos porque se dedicaron a recabar información susceptible de interés ciudadano, convirtieron esta solicitud en un proceso público y informaron a la población a través de un lenguaje comprensible en formatos diversos (artículos impresos en la revista gratuita, videos y artículos en su página web, y difusión de material audiovisual en las redes sociales).

Como plataforma habíamos intentado contactar varias veces, como tanto otros colectivos, pero de entrada no nos fue posible. Después de conocerlos y saber de la avalancha de correos y llamadas que reciben a lo largo del día, es fácil de entender. A pesar de ello, y porque ya somos muchas las que tenemos como meta de nuestra lucha un bien común con características muy similares, resultó que esta iniciativa personal ha terminado convirtiéndose, de manera natural, en un modelo a seguir y desde la PACD apoyamos totalmente este trabajo. Es una muestra que debemos combinar y trabajar para encajar diferentes tipos de experiencias: la asamblearia y las iniciativas personales.

Empoderamiento ciudadano

"Esto lo puede hacer cualquiera con un ordenador y un móvil" así invita al Albano en sus charlas a replicar esta tarea. Y realmente no han gozado de más recursos. Son dos personas y una trabajadora a tiempo parcial. Tienen un pequeño despacho en casa, con los guiones de trabajo impresos en dinA4 colgados en las paredes, una mesa con un ordenador, una curiosidad insaciable, un gran sentido de la justicia y la legitimidad y constancia, mucha constancia.

Cuando nos conocimos personalmente, en agosto pasado, nos encontramos con dos personas convencidas de que su tarea era importante, pero con un cierto desánimo por la dificultad de dar a conocer toda esta información a la población afectada por los recortes en sanidad y preocupados por el juicio que encaraban en septiembre. Venían buscando algún grupo que pudiera apoyar y ayudarles en la difusión, pero estaba claro que esta no era la solución. Meses después es un placer ver cómo han evolucionado y crecido en su forma de hacer activismo. Han descubierto y han sacado el máximo provecho al trabajo en red. Han dejado de lado la idea de que tenemos muchos al principio -que todo el mundo debe ponerse a trabajar para nuestro proyecto- y han asimilado que lo que es efectivo es conectar los diferentes colectivos que trabajan en temas o con objetivos similares. Somos muchos y somos buenos en lo que hacemos, y como dijo el @Ciudadano_zer0 desde el barrio de internet, el movimiento 15M no sólo ha tejido una red política sino una red políticoafectiva. Ahora, CafèAmbLlet ya son expertos en vincular luchas ellos mismos; tenían una gran tarjeta de presentación, la tarea previa los avalaba, todas sabíamos que no venían a vendernos humo, han aprendido a coordinarse y no sólo reciben sino que cualquiera que haya compartido espacio de lucha con ellos sabe que dan muchísimo. Trabajan desde la humildad y la autonomía y con un alto grado de empatía.

Vincular luchas

Han sido unos "charladores" incansables, han ido a todas partes donde se lo han pedido: asambleas de barrio, hospitales, con organizaciones políticas y candidaturas municipales como la CUP, las CAV del Vallés o Revolta Global. Han compartido mesa con Teresa Forcades, con Ada Colau, con Esther Vivas y con muchos otros. Se han cargado de paciencia para explicarnos de una manera sencilla y pedagógica cómo funciona la gestión de la sanidad privada y han ayudado a desmontar el falso discurso de que todo lo público funciona mal y que la gestión privada es más efectiva. El Albano y su pizarra y Marta en los vídeos nos ha dejado claro que la gestión privada del dinero público conlleva opacidad y que si buscas algo descubres relaciones entre demasiadas empresas vinculadas a asesores o cargos públicos. Lo han hecho desde la proximidad y la pasión, nunca como expertos o desde una posición de superioridad por haber llevado a cabo una investigación, sino explicando cómo han hecho el proceso de una manera tan sencilla y clara que empodera para hacer lo mismo.

Y lo han hecho en Cataluña y hay que valorar, y a veces desde la centralidad de Barcelona no se hace, que todo esto lo han hecho desde un municipio de La Selva y que sólo uno tiene carnet de conducir, por tanto, estos desplazamientos para hacer las charlas donde los han invitado, les han supuesto una inversión de tiempo considerable, se hayan movido en transporte privado o público. Nunca han dicho que no salvo si la fiebre les ha obligado. Pocas personas ponen tantas facilidades para que puedas contar con ellos. De toda esta voluntad de dar a conocer su discurso y de colaborar con todos han recibido los frutos: primero con el gran apoyo que recibieron durante el juicio que tuvieron que soportar, luego con la colaboración ciudadana para llevar a cabo este libro que tiene en sus manos, y, para siempre, un montón de gente que los ha descubierto y que ya se les quiere, no sólo por la labor que han hecho, sino porque lo han hecho con integridad y pasión.

CafèAmbLlet para desmontar el discurso

Puede parecer una evidencia, pero queremos decir que el Albano y Marta son periodistas, pero periodistas de verdad. De los que investigan movidos por la curiosidad y la independencia que debería tener cualquiera que ejerza esta profesión. Su tarea la han explicado en más de una ocasión con una cita de George Orwell que ejemplifica perfectamente su manera de hacer y su motivación: "Periodismo es imprimir algo que otro no quiere que se imprima. El resto son 'relaciones públicas'". En nuestro imaginario dibujamos al periodista como alguien que investiga, descubre y denuncia públicamente lo que alguien esconde, en las facultades de periodismo, sin embargo, enseñan más a gestionar la información que llega a una redacción que en la investigación independiente. Por eso pensamos que Albano y Marta son periodistas sociales, seguramente el adjetivo debería ser redundante, pero es que CafèAmbLlet sí ha incidido en los temas que preocupan a la sociedad y se han dedicado a deshacer el ovillo de vinculaciones entre la empresa privada y la gestión pública que, si bien no podían afirmar directamente que eran corruptas, sí denunciaron que eran opacas y lanzaron las preguntas que cualquiera de nosotros tenía en la cabeza: "¿Por qué esta opacidad? Qué esconde?"

Y no ha sido sencillo, los medios de comunicación tradicionales no se han hecho demasiado eco, salvo contadas excepciones, de la tarea que han hecho. Ellos ya lo explican, la "mayoría de medios de comunicación están controlados por los poderes financieros y políticos que se han beneficiado durante años del sistema sanitario". Y, de hecho, esto es algo que cualquier periodista que trabaje en un medio de comunicación de masas te confirma: no pueden publicar lo que quieren, no pueden decidir, no tienen independencia. Durante el juicio al que se tuvieron que enfrentar, no hubo medios de comunicación tradicionales, y nos consta que tenían vetado cubrir la noticia. Tras la condena, CafèAmbLlet tuvo que retirar su vídeo de internet, es decir, que han sufrido censura directa e indirecta. Pero siempre nos queda la prensa internacional, y si aquí los medios pueden ser coaccionados o controlados por los intereses económicos de unos pocos, no ocurre lo mismo con la prensa internacional, así que la revista local CafèAmbLlet acabó saliendo a un medio como The Washington Post.

La lucha por la transparencia y para depurar responsabilidades

Y es que esta publicación gratuita y su versión digital, han hecho tambalear la estabilidad del entramado de relaciones económicas entre empresas privadas y organismos públicos o privados que gestionan nuestro dinero destinado a la sanidad. La muestra ha sido que un simple vídeo donde no se decía ni una sola falsedad, pero que pecó de tener un título demasiado atrevido, ha servido para que desde los círculos de poder les intente represaliar, en este caso por la vía judicial. Y esto nos lleva a cuestionarnos la legitimidad de nuestra justicia cuando los corruptos tardan meses o años en ser juzgados ya menudo terminan marchando impunes, y una pareja que alerta sobre la corrupción en el sistema sanitario catalán es juzgada y condenada por un vídeo colgado en internet. Esta estrategia de desgaste, sin embargo, no ha tenido el efecto que debían esperar, más bien todo lo contrario. Por una parte, les ha fortalecido personalmente; pasar el trago de ir a juicio para la ciudadanía es un hecho traumático, y más cuando estás plenamente convencido de que la denuncia es injusta, pero si eres capaz de sacar la fuerza para no olvidar la importancia y legitimidad de la labor que has hecho y te sirve para aprender de los errores, sales reforzada. Por el otro, ha sido una prueba de fuego para ver qué apoyo tenían en la calle, y ha quedado claro que quienes los valoramos lo hacemos, no sólo por la información que han hecho pública, sino también por su coherencia personal y porque son personas sencillas, claras y auténticas que consiguen hacerse querer. Y, finalmente, si la intención era el desgaste económico, este proyecto deja claro que estamos dispuestos a asumir la multa de manera colectiva ya reconvertir la condena en una oportunidad para sacar provecho entre todas: habrá servido para financiar este manual y para que podamos aprender de los aciertos y los errores de Marta y Albano y seamos capaces de llevar este modelo de auditoría ciudadana en nuestro ámbito.

Ahora queda ver si el tribunal se reafirma en la condena, porque el tiempo les está dando la razón, muchas de las personas que desde CafèAmbLlet se alertó que recibían dinero de la sanidad catalana y que hacían una gestión opaca están siendo investigados. Carles Manté, Josep Prats o Xavier Crespo han sido imputados, ahora hay que ver cuántos más acabarán en el banquillo de los acusados ​​y si la justicia hará su trabajo o confirmaremos que hay dos: una para los que tienen dinero y otra para la ciudadanía.

#SomHiDragons

La vía judicial no ha sido la única que han utilizado para ejercer la represión sobre la revista: también han sido silenciados en los medios de comunicación y les han retirado ejemplares de la revista gratuita de espacios públicos o de administraciones locales de la zona. Y hay que decir que todo esto no les ha frenado. Han continuado la investigación y la denuncia pública y lo han hecho mostrándonos qué tipo de personas son: una pareja coherente y valiente que ha conseguido llegar a todas nosotras con un gran esfuerzo, no sólo profesional, sino también personal. Es admirable la capacidad que han mostrado para vivir con coherencia y mantener su labor de información a la ciudadanía. Cuando los conoces personalmente, descubres que aparte de toda esta tarea ingente, hay una familia que cultiva parte de su comida, que son felices, que se relaciona de una manera sana, que son conscientes del mundo en que viven y el mundo que quieren y luchan por alcanzarlo desde la coherencia del día a día. Y, sobre todo, que son personas excepcionales, pero no porque tengan capacidades o conocimientos especiales, sino porque se han volcado con pasión y constancia a la tarea que les ha llenado y que, y esto es lo más importante, todas somos personas excepcionales, todas somos CafèAmbLlet, todas somos investigadoras potenciales.

Desde la PACD creemos que hay replicar este modelo en cualquier ámbito que como ciudadanía consideramos importante. Gracias a este manual ya la labor previa de CafèAmbLlet, tenemos más conocimientos para continuar la investigación en la sanidad, pero también podemos trasladar la auditoría ciudadana a otras administraciones o sectores que nos afectan en el día a día. Los recortes y la gestión en la sanidad tiene diferencias, pero también muchas similitudes con las de otros sectores como la educación, los servicios sociales o cualquier otro: todas mantienen sueldos de altos cargos pero disminuyen la inversión en los servicios que recibe la ciudadanía, combinan conciertos y servicios públicos, subcontratan, reducen personal, contratan servicios de empresas privadas con poca o nula información sobre la adjudicación, etc.

También consideramos importante entender la esencia de su investigación para trasladarla a cualquier ámbito de las administraciones. Podemos empezar analizando las cuentas del estado, pero no nos será fácil entenderlo, en cambio, desde el propio municipio podemos investigar y establecer mecanismos de control presupuestario que nos sirvan para depurar responsabilidades si hay ilegalidades, pero, sobre todo, a empoderar-nos para exigir el derecho a la información y a la participación. Si aprendemos a hacerlo en el municipio, dar el salto a las otras administraciones será una evolución natural.

Y no hace falta decir que el mundo de la empresa privada es también auditable, debemos recuperar los espacios que son nuestros. Los comités de empresa tienen acceso a parte de la información económica: analizarla, difundirla, denunciar lo ilegal o ilegítimo y exigir la participación es otra vía que conviene explotar.

El porqué es necesario que la ciudadanía lleve a cabo esta tarea es sencillo de explicar: el problema de la deuda del estado no es un problema de deuda pública, sino de deuda privada avalada por el estado o reconvertido por mecanismos diversos en deuda público. Todos los recortes y reformas que estamos sufriendo se están justificando culpabilizándonos como usuarios de la sanidad o la educación, consumidores irresponsables, abusadores de servicios públicos, etc. Si revisamos las cuentas del estado o de otras administraciones veremos que el dinero público a menudo se destinan a enriquecer y reforzar unas élites y no a cubrir las necesidades básicas de la población: sanidad, educación, vivienda... Resulta que viviendo en un sistema que fomenta el consumo por encima de muchas otras cosas, los "clientes" hemos dejado de tener la razón. Nos toca trabajar para dejar de ser vistos y de creernos "clientes" y para redefinir la palabra "ciudadanía". Debemos dejar de ser ciudadanos pasivos para participar de la vida política, es decir, decidir cada día como queremos que sea nuestra sociedad y cómo queremos que sea su economía.

Si queremos luchar contra la corrupción, debemos aprovechar este momento en que se están destapando cada vez más tramas de corrupción política para exigir transparencia de verdad, no nos podemos conformar con una ley dictada por los mismos que han sido corruptos o han encubierto a quien lo ha sido. Debemos exigir los mecanismos para poner a disposición de la ciudadanía tanta información como consideramos necesaria y esto sólo lo conseguiremos con la práctica, convirtiéndonos en auditores ciudadanos, volviendo a dar el valor que tiene a la curiosidad humana y manteniéndonos constantes en esta lucha colectiva.

Pero con esto no será suficiente. Si logramos un nivel más alto de transparencia, necesitaremos mecanismos de control constantes desde la ciudadanía. Y no podemos permitir que estos se diseñen desde un despacho. El ensayo de prácticas de control, los errores y los aciertos, son los que nos ayudarán a definir cómo deben ser estos mecanismos para evitar la corrupción y las prácticas opacas en la gestión de nuestro dinero. Como ejemplo podemos tomar la intervención de la Sindicatura de Cuentas de Cataluña y del Tribunal de Cuentas para fiscalizar las cuentas de instituciones públicas: la poca transparencia, la mala gestión y la más que probable corrupción albergada en el caso Crespo, denunciada por Cafeambllet, ha puesto en evidencia una vez más dependencia política de estas instituciones. Si bien la Sindicatura realizó una auditoría en 2006 en la empresa Centros Médicos Selva Maresme (CMSM) en el que informaba de múltiples irregularidades, ésta se quedó encerrada en un cajón. Nos podemos alegrar, en parte, de la valentía de una persona anónima que filtró el informe a la prensa a través de El País, pero son una alegría y una valentía a medias, ya que cuando lo hizo los presuntos delitos ya habían prácticamente prescrito.

En resumen, CafèAmbLlet es un ejemplo de investigación que alcanza los objetivos de la PACD: empoderarse y empoderar, vincular luchas, desmontar el discurso que justifica los recortes, luchar por la transparencia y por la depuración de responsabilidades. Y es un ejemplo replicable en varios niveles: más complejos y más sencillos; de un sector, de un ámbito territorial; dentro de un colectivo o de manera individual. La clave del éxito en su caso, y en los que vendrán, radica en la capacidad que han tenido que poner a disposición pública toda la información y el trabajo realizado, no sólo los resultados, sino también, y sobre todo, el proceso, lo que tiene en sus manos. Ahora nos toca replicar ello.

Enric Pons Ferrer i Sònia Farré Fidalgo, miembros de la Plataforma AuditoríaCiudadana de la Deuda: "No debemos! No Pagamos!"