diumenge, 22 de març del 2015

"Economies a l'escola" a @DiariEducació



Publicat junt amb 39 opinions més a Educacions. 40 veus sobre educació i societat.

Economies a l'escola
Segons el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, l’economia és l’”Estudi de l’administració correcta dels recursos escassos en els seus diversos usos possibles, per satisfer les necessitats humanes”. Aquesta definició fa evident que com a persones que som, tenim dret a decidir sobre com volem que sigui “aquesta administració” correcta per a satisfer les nostres necessitats. La participació en les decisions econòmiques que prenen les administracions és tan difícil com la decisió en qualsevol altre aspecte de la nostra vida. Aquí, però, se suma un problema afegit i és que des dels governs –i els mitjans de comunicació al seu servei– se’ns mostra l’economia com una ciència exacta o com una mena de religió que té principis inqüestionables. Com a professora de llengua i literatura de professió i auditora ciutadana de vocació, us animo a què m’acompanyeu al llarg d’aquesta invitació a la reflexió per, entre totes, donar-li la volta a aquesta situació des de l’escola.

L’educació d’infants i joves és una tasca que compartim família, escola, comunitat i societat. Si bé és cert que en els primers anys el pes de la família en l’educació és inqüestionable, a mesura que creixen, el relleu passa a l’escola i al seu entorn social. La cultura globalitzada i neoliberal en què vivim ens fa viure alienats i separats de la terra; el valor que es prioritza és l’individualisme per sobre de la col·lectivitat. L’escola és l’espai que pot garantir la igualtat d’oportunitats i el que ha de poder convertir els joves –no en clients o mà d’obra– sinó en ciutadania amb criteri per decidir quina és la societat que volen.

Des dels centres hauríem de poder-los ajudar a comprendre el què passa i com funciona l’economia i a tenir la capacitat d’informar-se a través de fonts diverses per a tenir una opinió pròpia, per tal que puguin digerir el bombardeig d’informació que ens arriba a través dels mitjans de comunicació. Deixar-se dur pel pensament únic difós pels mitjans de comunicació de masses fa que no entenguem les injustícies i la frustració que ens colpegen a nosaltres o als altres.

Educar persones capaces d’entendre l’economia de manera crítica és educar per al canvi, és a dir, permetre que es vegi una crisi com a una oportunitat per generar alternatives. Si volem una economia que s’ajusti al nostre planeta finit, ens cal crear un sistema polític i econòmic diferent i és precisament al jovent a qui més afecta aquesta decisió. Per tant, hi tenen molt a dir: no podem inculcar-los una esperança passiva que les coses s’arreglaran soles, cal ensenyar-los l’esperança activa que nosaltres podem canviar-les.

Mancances
Aquesta tasca, però no és gens fàcil, ja que ens trobem amb dues mancances bàsiques: currículum i professorat. A l’ESO trobem una sola assignatura optativa a 3r curs sobre economia: “Emprenedoria”. I aquesta dóna peu a ensenyar a emprendre de manera individualista i competitiva, no només per a l’àmbit laboral, sinó per a la vida quotidiana en general. Així doncs, no ajuda a l’alumnat a pensar en canvis per al bé comú, sinó més aviat al “campi qui pugui”. En el segon cas, el del professorat, resulta que, d’una banda, a les universitats d’economia i empresarials, s’hi ensenya el marc ideològic que des dels moviments socials volem canviar; i  de l’altra, que la majoria del professorat tenim el mateix handicap que el nostre alumnat: les dificultats que, a priori, tenim per entendre economia.

Però és un handicap que es venç amb una mica de curiositat i formació, no és difícil d’entendre que vivim en una economia injusta –capitalista i patriarcal– capaç d’incloure en el càlcul del PIB estatal activitats com les drogues o la prostitució que el mateix estat considera il·legals.

Economia sense por
Amb l’economia, passa com amb la política, ens afecta vulguem o no. Voler viure’n al marge és una il·lusió conseqüència de la despolitització de la societat que comporta el capitalisme, que ens atorga a les persones el rol de consumidores per davant del de ciutadanes. L’economia als centres educatius s’ha d’abordar sense por i des de la quotidianitat. Per començar, cal traduir a un llenguatge social els termes utilitzats pels economistes i transmesos pels mitjans -el que alguns en diuen “neollengua”– que fan que el comú dels mortals pensem que mai entendrem què està bé i què no en economia, què és just i què no ho és.

Les ciències socials poden tenir un paper més rellevant en aquesta tasca, però també s’ha de reflectir en els projectes de centre, en les activitats de tutoria o en la quotidianitat del centre. En comptes de rebre formacions de fundacions o obres socials de bancs sobre com fer servir una targeta de crèdit o com demanar una hipoteca, podem buscar materials alternatius, tallers d’economia crítica o d’experiències d’economia del bé comú. Podem fomentar mercats d’intercanvi, bancs de temps, el consum de productes locals, visibilitzar les feines no remunerades de les famílies al centre. Podem incloure l’economia a través de projectes, treballs de síntesi i àrees optatives. Si volem, tenim marge per treballar-hi.

Cal que el professorat reflexionem sobre quins valors comuniquem des del centre a l’alumnat. Com a docents ens hem de voler qüestionar els coneixements i valors que transmetem. Hem de potenciar el creixement a tota costa o produir allò que necessitem? L’emprenedoria ha de fomentar la competitivitat o ha de ser una emprenedoria social i cooperativa? La societat ha de mantenir separats els àmbits productius i reproductius –tal i com passa ara– o decidim donar-los el mateix valor i potenciar que el nostre alumnat també ho faci? Cal repartir el treball o competir per aconseguir guanys individuals? Tenir cura de la vida és un valor important o és secundari? És millor acumular o repartir?

El sistema econòmic actual ens aboca a augmentar les desigualtats: polaritzar la riquesa, menysprear les dones i esgotar els recursos del planeta. Si volem, podem posar el nostre granet de sorra per aconseguir transmetre uns altres valors a les generacions futures. I per a fer-ho només cal mirar al nostre voltant: buscar experiències properes que duguin a terme bones pràctiques econòmiques, d’autogestió, de comerç just o de proximitat, d’experiències no monetàries, d’economia feminista, etc. i donar-los visibilitat dins la vida del centre.

Des de l’escola hem d’ensenyar que l’economia ha de posar la vida al centre, no els diners. Els diners poden ser un mitjà per a l’economia però no la finalitat última. No podem rescatar bancs i grans multinacionals i abandonar les persones i els drets humans bàsics. Si l’economia actual no serveix, és el nostre deure com a docents potenciar la recerca d’alternatives més justes. Cal ensenyar que economia i violència no tenen perquè anar de la mà: la violència estructural –pobresa, desatenció sanitària, desnonaments...– no és ni desitjable, ni tolerable, ni inevitable.

No només eduquem, també orientem l’alumnat en la cerca del seu futur acadèmic i professional i cal que tinguem tot això present quan els ajudem a pensar en futures carreres o professions: hem de col·laborar en educar persones que creguin que l’economia ha d’estar al servei de les persones i al servei de la sostenibilitat de la vida.

Necessitem que l’escola s’impregni dins les aules –i en la seva vida quotidiana– d’una economia social, feminista, ecologista i crítica. Una economia social que fomenti la solidiaritat, el consum responsable i el comerç just. Una economia feminista que recordi que les persones no som clients o mà d’obra; som per nosaltres mateixes sostenidores de la vida. Una economia ecologista que tingui sempre present que vivim en un món finit; que hem de pensar en els recursos que necessitaran les generacions futures. I una economia crítica, que no accepti el dogma que “l’economia és una ciència exacta” perquè siguem capaces de no repetir els errors del passat: els d’avui. 

Sònia Farré

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada