La casa era de fusta, excepcionalment ben construïda. Un gust despert havia tingut cura de fer-la bonica, i ho era de veres; tot l'exterior estava pintat de color roig indi, amb marcs de les portes i finestres blancs. La teulada... Però no la descriuré tota perquè cadascú podria treure de les meves paraules una impressió diferent, i la casa en produïa una de sola: vivint-hi, els dies transcorrien com una cinta d'amics. L'ambició per les coses d'aquesta terra s'esmorteïa i, en el seu lloc una flama quieta mantenia quimeres que no treien la son ni la gana.
Pere Calders, "La ratlla i el desig" dins "Cròniques de la veritat oculta". MOLC, ed 62, Barcelona, febrer del 79.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada