dilluns, 31 de gener del 2011

Llenguatge publicitari

El següent anunci utilitza figures retòriques pròpies del llenguatge publicitari. Llegeix la llista de les figures que hi apareixen i localitza-les:

  • Símbols
  • Anàfora
  • Preguntes retòriques
  • Enumeració
  • Hipèrbole
  • Metonímia



Jacint Verdaguer


  • Llegiu els següents fragments de poesies de Jacint Verdaguer i identifiqueu-ne les figures retòriques:


Fragment 1
Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars.


Fragment 2
Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:[…]
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixis eixos cims

Fragment 3
Amadíssims enemics,
si algun me’n vol ser encara,[…]
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;


Atenció! Les solucions són orientatives, ja que d’altres són possibles. Una resposta diferent a aquestes pot ser correcta si està ben raonada.


Fragment 1: Comparació: “com dos gegants[...]” (els campanars). Metàfora: “són los monjos [...]”(els campanars). Personificació: “hi ha drets” (els campanars).

Fragment 2: Vocatiu: “Rossinyol, bon rossinyol [...] Trobador del mes de maig, rossinyol,”. Metàfora: “arpa” (veu), “Trobador del mes de maig” (rossinyol). Comparació: “perles dintre l’aigua” (cants).

Fragment 3: Antítesi: “Amadíssims enemics”.  Paradoxa: “Lo bé que m’heu fet és gran” (males passades). Metonímia: “a vostres plantes” (davant vostre).




  • Identifica el tema del poema L’emigrant de Jacint Verdaguer i relaciona’l amb el conjunt de l’obra de Verdaguer. Quines característiques de la seva poesia hi identifiques? (0,75 punts)

Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
quan de tu s’allunya,
d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
blanc Pirineu,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
per sempre adéu!
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
cantau, cantau,
jo dic plorant a boscos i riberes:
adéu-siau!

II
On trobaré tos sanitosos climes,
ton cel daurat?
Mes ai, mes ai! on trobaré tes cimes,
bell Montserrat?
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
que et posà Déu.

III
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
no us veuré més!
Oh!, si al fossar on jau ma dolça mare,
jo el llit tingués!
Oh mariners, lo vent que me’n desterra
que em fa sofri!
Estic malalt, mes ai!, tornau-me a terra,
que hi vull morir!


  • Epíleg: Los dos campanars (fragment). Llegeix el fragment següents i fes les activitats que segueixen:

Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars.

Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l’eternitat;
semblen garrics los roures al peu d’elles,
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: −Doncs que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la teva entrelligava
cada matí per beneir a Déu.

−Campanes ja no tinc −li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí−.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
per tocar a morts pels monjos i per mi.

[...]

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.


1.     Analitza la mètrica del poema.

2.     Explica de quines maneres descriu els Campanars.

3.     Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

4.     Digues quins modes discursius trobem en aquest fragment.




  • A mos bescantadors. Llegeix el poema següent i fes les activitats que segueixen:

Amadíssims enemics,
si algun me’n vol ser encara,
guardians del meu honor,
mirall de les meves taques,
herbejadors de mon camp,
traieu-me’n herbes males,
traieu-ne espines i tot;
jo uns daré foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres,
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;
Déu vos ne done la paga.


1.      Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.

2.      Analitza la mètrica del poema.

3.      Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.

4.      Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

5.      Qui són els “enemics” de Verdaguer? Com els descriu? Quins recursos utilitza?

6.      A què es refereix l’autor quan diu: “Lo bé que m’heu fet és gran”?

7.      Quina és la seva actitud respecte als seus enemics?

8.      Quin tòpic predomina en el poema?



  • POBRESA. Llegeix el poema següent i fes les activitats que segueixen:
“És la reina de tot” Sant Francesc

POBRESA

Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa,
les corones de llor que he somiat;
me diu germà la rònega pobresa,
s’avergonyeix de mi la vanitat.

Tirí per la finestra ma fortuna
veient millor fortuna esdevenir:
quan llençava les coses d’una a una,
les ales mes sentia alleugerir.

Me vingué amb la pobresa la bonança;
perdent los béns, també en perdia el jou;
si de res jo sentia recança
me deia Déu: “De mi no en tindràs prou?”.
Jacint Verdaguer,

Aquesta poesia pertany a les Flors del Calvari, poemari amb què Verdaguer vol convertir “mes penúries en cançons”. La temàtica literària és la dels sofriments morals mal continguts des que va ser tret de la casa del Marquès de Comillas. Pren com a model Kempis, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Jesús i Ramon Llull, “lo foll” que també havien sofert persecució i havien trobat consol en la Creu de Crist, símbol de sofriment i expiació.

1.      Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.

2.      Analitza la mètrica del poema.

3.      Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.

4.      Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

5.      Com tracta Verdaguer en aquest poema la pobresa?

6.      Explica amb les teves paraules la primera estrofa.

7.      Explica els llocs comuns que apareixen en aquesta poesia?

8.      En aquesta poesia hi ha un joc de paraules. Localitza’l i explica’l.

9.      Quines característiques de Verdaguer són presents en aquesta composició?




  • Llegeix el poema següent i fes les activitats que segueixen: A UN ROSSINYOL DE VALLVIDRERA


Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
mes no deixis eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.




1.      Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.

2.      Analitza la mètrica del poema.

3.      Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.

4.      Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.

5.      Digues quin mode discursiu predomina.

6.      Com descriu Verdaguer el rossinyol?

7.      Hi ha un moment del poema que recorda els Jocs Florals. Localitza’l i explica’l.






dilluns, 24 de gener del 2011

CONTES MODERNS



 LA CAPUTXA VERMELLA


Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinò perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.


Així dons, la Caputxa Vermella es va endinsar al bosc amb el cistell. Molta gent es pensava que el bosc era un lloc esporuguidor i perillós, i mai s'hi acostaven. Però la Caputxa Vermella se sentia tan segura de la seva pròpia i incipient sexualitat que aquesta imatgeria freudiana tan òbvia no la intimidava gens.
De camí cap a ca l'àvia se li va acostar un llop que li va preguntar què duia al cistell. Ella li va contestar:
- Una mica de berenar saludable per a l'àvia, que és perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.
- Saps, maca? -li va dir el llop-. Per a una noieta no és gaire segur caminar per aquest bosc tota sola.
- Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista -li va dir la Caputxa Vermella-, però l'ignoraré perquè la teva tradicional condició de marginat social t'ha dut a enfrontar-te al món d'una manera pròpia; i del tot vàlida, evidentment. Ara, si em permets, he de prosseguir el meu camí.
La Caputxa Vermella va continuar pel camí ample, però el llop -a qui la seva condició de marginat social l'havia alliberat de l'obediència esclava a les normes del pensament ortodox i occidental- sabia una drecera per arribar abans a ca l'àvia. Hi va irrompre sense contemplacions i es va menjar a l'àvia, una acció del tot comprensible venint d'un carnívor com ell. Llavors, com que no estava sotmés a les nocions rígides i tradicionals del que és masculí o femení, es va posar la camisa de dormir de l'àvia i es va ficar al llit.
La Caputxa Vermella va entrar a la caseta i va dir:
- Àvia, et porto berenar sense greixos i sense sal, i voldria que l'acceptessis com un homenatge al teu paper de matriarca sàvia i nodridora.
Des del llit, el llop va dir amb veu fluixa:
- Vine més a prop, nena, que pugui veure't.
La Caputxa Vermella va dir:
- Ah, no me'n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada. Àvia, quins ulls tan grossos que tens!
- És que ha vist molt i han perdonat molt, filleta.
- Àvia, quin nas tan gros que tens... Relativament, és clar i sens dubte atractiu, a la seva manera.
- És que ha flairat molt i ha perdonat molt, filleta.
- Ávia, quines dents tan grosses que tens!
- Estic molt content de ser "qui" sóc i "com" sóc - va dir el llop, i va saltar del llit. Va agafar la Caputxa Vermella amb les urpes, decidit a devorar-la. La Caputxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l'evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai temporal.
Els xiscles, els va sentir un company llenyataire que hi passava (ell, s'estimava més que li diguessin "company tècnic en carburant forestal"). Va entrar corrents a la caseta, va veure l'avalot i va intentar intervenir-hi. Mentre aixecava la destral, però, la Caputxa Vermella i el llop es van aturar en sec.
- Escolta, noi! Què t'has cregut? -li va preguntar la Caputxa Vermella.
El company llenyataire va parpellejar i va intentar respondre, però no li sortien les paraules.
- Entres aquí com un individu d'una civilització primitiva, deixant que l'arma pensi per tu! -va exclamar la Caputxa Vermella-. Sexista! Discriminador d'espècies animals! Què et fa suposar que les persones femenines i els llops no poden resoldre els seus problemes sense l'ajut d'una persona masculina?
Quan va sentir el discurs apassionat de la Caputxa Vermella, l'àvia va saltar de dins de la boca del llop, va agafar la destral del company llenyataire i li va tallar el coll. Després d'aquesta experiència traumàtica, la Caputxa Vermella, l'àvia i el llop van sentir un profund sentiment solidari. Van decidir crear una comunitat alternativa, basada en el respecte mutu i la cooperació, i van viure feliços i van menjar anissos sense colorants ni conservants.


James Finn Garner
"Contes per a nens i nenes políticament correctes"


1. Compara les descripcions dels personatges del conte tradicional “La Caputxeta Vermella” amb els d’aquesta lectura.





2. A què es refereixen les següents frases?

-         “Trobo molt ofensiu aquest comentari teu, profundament sexista.”

-         “[...] una acció totalment comprensible venint d’un carnívor com ell.”

-         “Ah, no me’n recordava que, a nivell òptic, ets deficient com una ratapinyada.”

-         “La Captuxa Vermella va xisclar, alarmada no pas per l’evident tendència transvestista del llop, sinó per aquella voluntària invasió del seu espai personal.”



3. Explica què volen dir les paraules o expressions següents.
-         esporuguidor:
-         drecera:
-         matriarca:
-         nodridora:
-         ratapinyada:
-         flairat:
-         “company tècnic en carburant forestal”:


4. Digues si es tracta d'una rondalla o d'un conte modern. Justifica-ho amb el màxim d'arguments possibles.



5. Tria un altre conte tradicional (La Ventafocs, Els tres porquets, etc.) i intenta fer-ne una versió – més breu – políticament correcta.


dimecres, 19 de gener del 2011

Avantguardes



CAL·LIGRAMA





COLLAGE




 POEMA VISUAL









POEMA OBJECTE

La vanitat no té veritat


Bombeta poema

Contes

Eclipsi


Empleat




Fe


El convidat

Insectari



Nupcial
País
Ruixat de lletres



















Musical