- Llegiu els següents fragments de poesies de Jacint Verdaguer i identifiqueu-ne les figures retòriques:
Fragment 1
Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars.
Rossinyol, bon rossinyol,
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:[…]
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
si algun me’n vol ser encara,[…]
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;
Atenció! Les solucions són orientatives, ja que d’altres són possibles. Una resposta diferent a aquestes pot ser correcta si està ben raonada.
Fragment 1: Comparació: “com dos gegants[...]” (els campanars). Metàfora: “són los monjos [...]”(els campanars). Personificació: “hi ha drets” (els campanars).
Fragment 2: Vocatiu: “Rossinyol, bon rossinyol [...] Trobador del mes de maig, rossinyol,”. Metàfora: “arpa” (veu), “Trobador del mes de maig” (rossinyol). Comparació: “perles dintre l’aigua” (cants).
Fragment 3: Antítesi: “Amadíssims enemics”. Paradoxa: “Lo bé que m’heu fet és gran” (males passades). Metonímia: “a vostres plantes” (davant vostre).
- Identifica el tema del poema L’emigrant de Jacint Verdaguer i relaciona’l amb el conjunt de l’obra de Verdaguer. Quines característiques de la seva poesia hi identifiques? (0,75 punts)
Hermosa vall, bressol de ma infantesa,
marges i rius, ermita al cel suspesa,
Arpes del bosc, pinsans i caderneres,
jo dic plorant a boscos i riberes:
On trobaré tos sanitosos climes,
Mes ai, mes ai! on trobaré tes cimes,
Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu,
ni eixos turons, joiells de la corona
Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,
Oh!, si al fossar on jau ma dolça mare,
Oh mariners, lo vent que me’n desterra
Estic malalt, mes ai!, tornau-me a terra,
Com dos gegants d’una legió sagrada
sols encara hi ha drets dos campanars:
són los monjos darrers de l’encontrada,
que ans de partir, per última vegada,
contemplen l’enderroc de sos altars.
Són dues formidables sentinelles
que en lo Conflent posà l’eternitat;
semblen garrics los roures al peu d’elles,
les masies del pla semblen ovelles
al peu de llur pastor agegantat.
Una nit fosca al seu germà parlava
lo de Cuixà: −Doncs que has perdut la veu?
Alguna hora a ton cant me desvetllava
i ma veu a la teva entrelligava
cada matí per beneir a Déu.
−Campanes ja no tinc −li responia
lo ferreny campanar de Sant Martí−.
Oh!, qui pogués tornar-me-les un dia!
Per tocar a morts pels monjos les voldria;
per tocar a morts pels monjos i per mi.
Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,
mes resta sempre el monument de Déu;
i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra
al Canigó no el tiraran a terra,
no esbrancaran l’altívol Pirineu.
1. Analitza la mètrica del poema.
2. Explica de quines maneres descriu els Campanars.
3. Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.
4. Digues quins modes discursius trobem en aquest fragment.
si algun me’n vol ser encara,
mirall de les meves taques,
traieu-me’n herbes males,
jo uns daré foc per cremar-les.
Si flors hi arribo a collir
les guardaré per vosaltres,
Lo bé que m’heu fet és gran;
de genolls a vostres plantes
jo us ne dono grans mercès;
1. Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.
2. Analitza la mètrica del poema.
3. Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.
4. Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.
5. Qui són els “enemics” de Verdaguer? Com els descriu? Quins recursos utilitza?
6. A què es refereix l’autor quan diu: “Lo bé que m’heu fet és gran”?
7. Quina és la seva actitud respecte als seus enemics?
8. Quin tòpic predomina en el poema?
- POBRESA. Llegeix el poema següent i fes les activitats que segueixen:
“És la reina de tot” Sant Francesc
Tot ho he perdut, lo nom i la riquesa,
les corones de llor que he somiat;
me diu germà la rònega pobresa,
s’avergonyeix de mi la vanitat.
Tirí per la finestra ma fortuna
veient millor fortuna esdevenir:
quan llençava les coses d’una a una,
les ales mes sentia alleugerir.
Me vingué amb la pobresa la bonança;
perdent los béns, també en perdia el jou;
si de res jo sentia recança
me deia Déu: “De mi no en tindràs prou?”.
Aquesta poesia pertany a les Flors del Calvari, poemari amb què Verdaguer vol convertir “mes penúries en cançons”. La temàtica literària és la dels sofriments morals mal continguts des que va ser tret de la casa del Marquès de Comillas. Pren com a model Kempis, Sant Joan de la Creu, Santa Teresa de Jesús i Ramon Llull, “lo foll” que també havien sofert persecució i havien trobat consol en la Creu de Crist, símbol de sofriment i expiació.
1. Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.
2. Analitza la mètrica del poema.
3. Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.
4. Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.
5. Com tracta Verdaguer en aquest poema la pobresa?
6. Explica amb les teves paraules la primera estrofa.
7. Explica els llocs comuns que apareixen en aquesta poesia?
8. En aquesta poesia hi ha un joc de paraules. Localitza’l i explica’l.
9. Quines característiques de Verdaguer són presents en aquesta composició?
Rossinyol, bon rossinyol,
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
l’enyorament de la pàtria,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
Trobador del mes de maig,
rossinyol, refila i canta,
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat,
que hi ha una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets,
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.
1. Explica breument el moviment literari al qual pertanyen l’autor i el text.
2. Analitza la mètrica del poema.
3. Classifica els noms, verbs i adjectius del poema en camps semàntics.
4. Localitza les figures retòriques que hi ha al text i explica-les.
5. Digues quin mode discursiu predomina.
6. Com descriu Verdaguer el rossinyol?
7. Hi ha un moment del poema que recorda els Jocs Florals. Localitza’l i explica’l.